El nombre de tarragonins que viuen a l'estranger creix un 23% en cinc anys

Cada any hi ha més persones que marxen de la ciutat de Tarragona per viure a un altre país. Així ho confirmen les dades que exposa l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) sobre la població resident a l'estranger. Enguany, la xifra ascendeix fins als 6.699, que és un 22,7% més que fa cinc anys, quan n'hi havia 5.460. No es tracta d'un creixement recent, sinó que s'ha produït una pujada constant durant aquest principi de segle. De fet, en el 2013, només hi havia 3.537 residents a països estrangers, que és gairebé la meitat dels actuals.

La principal hipòtesi de Joan Alberich, investigador i professor de Geografia, Anàlisi Territorial i Sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV), és que la majoria són persones que van migrar a Catalunya durant el «boom migratori de principis de segle» i, arran de la crisi del 2008, «han marxat cap a una segona destinació» a la recerca d'economies més pròsperes. Les dades de l'Idescat donen força a aquesta teoria, ja que només un 28% dels residents a l'estranger són el que es coneix com a tarragonins de tota la vida. L'altre 62% el conformen sobretot persones nascudes a altres països, que durant la seva estada a la capital tarragonina es van inscriure al padró d'habitants.

Tot això també està molt relacionat amb l'edat de les persones que han emigrat. Hi ha dues franges que destaquen per sobre de la resta. Una és la que va des dels 40 als 54 anys i l'altra, dels 15 al 24. Els de la primera serien aquelles persones que van arribar a la ciutat a principis dels 2000 i vint anys després han fet camí cap a un altre país amb millor projecció econòmica, mentre que els de la segona franja podrien ser els seus fills, molts dels quals seran nascuts a Tarragona, que són arrossegats pel projecte migratori dels progenitors.

És cert, però, que també hi ha una part de la població de joves «autòctons» que migren per iniciativa pròpia per millorar les perspectives econòmiques, però Alberich assegura que «el percentatge és poc important en termes absoluts». És el cas d'Alex Pliakas, que amb 22 anys es va mudar de Tarragona a Barcelona i, poc després, va emprendre un viatge cap als Països Baixos amb la seva parella. «Ella tenia clar que volia anar allà perquè és un bon lloc per treballar com a programadora, que és el que va estudiar», diu Pliakas, qui va estudiarun cicle superior de Medi Ambient i sabia que no tindria massa sortida laboral a Catalunya.

Fa un temps van visitar Utrecht i es van enamorar. Per aquest motiu, es va convertir en la seva nova ciutat de residència fa 5 anys. Allà, Pliakas va decidir estudiar també programació i ara cobra «força més». «És una decisió que ha canviat la meva vida a millor, he millorat el meu anglès, estic aprenent holandès i la barreja de cultures és fascinant», apunta el tarragoní, qui assegura que viatgen a Espanya cada tres mesos i que «tornar a casa és càlid i familiar, però sé que la meva llar està en un altre país en el que soc migrant».

Preferència per Europa central

Amb relació al motiu que porta la majoria dels tarragonins a emigrar cap a un altre país, que és la cerca de la bonança econòmica, Joan Alberich indica que existeix una preferència per les regions de l'Europa central. És cert que Alemanya, on hi ha 670 dels 6.699 residents totals a l'estranger, és la segona destinació preferida, però França és, amb diferència, el país més escollit (1.324). També destaquen el Regne Unit (566) o Suïssa (487). Criden l'atenció els 487 que viuen a l'Argentina, la majoria dels quals podrien ser persones que han decidit tornar al país d'origen.

La tendència dels darrers anys apunta que el nombre de tarragonins que resideixen a l'estranger continuarà anant en augment. El professor de la URV no s'aventura a pronosticar què pot passar en el futur, ja que «en matèria demogràfica, les migracions són les més complicades de preveure». En aquest sentit, Alberich apunta que és difícil fer una projecció a futur perquè té un pes molt important un factor que va més enllà dels demogràfics, i és l'econòmic.