Neus Esmel, una investigadora sénior

«Jo soc una persona gran, ja tinc 88 anys, però seria per a mi una gran satisfacció resoldre aquesta història». Feia uns quants anys que l'escriptora d'Ardenya (la Riera de Gaià) Neus Esmel Mercadé tenia entre cella i cella resoldre un interrogant que la capficava. Tot va començar quan va escriure L'Havanera de l'avi Lluís, un text inspirat en les històries de l'avi. Un bon dia, després de recitar el text, se li va acostar la poetessa Maria Cabré de Calderó, que li va explicar la història d'un soldat, de nom desconegut, que havia lluitat a la guerra de Cuba i que un bon dia es retroba amb la mare, que vivia en algun poble a prop de Valls. La dona no el reconeix, però ell li explica que, havent salvat un capità malferit, li han donat la llibertat. I, per demostrar-ho, li ensenya un tub de ferro on hi ha l'escrit. D'aquell relat la Neus en va fer una altra havanera, titulada A Valls es van retrobar. Aquella història, però, també va despertar l'esperit investigador de la Neus, que va decidir que faria el possible per esbrinar el nom del soldat i el poble on van succeir els fets.

Des de llavors, ha passat alguns anys. L'escriptora ardenyola ha contactat amb diverses persones que l'han anat orientant. Ha trucat a Ajuntaments i a particulars, fins que un bon dia, per internet, va topar un treball de recerca, realitzat per Oriol Carreño, de l'institut Tarragona, titulat Juan Huguet Ferrer, un jove pagès de l'Alt Camp a la Guerra d'Independència de Cuba. Servei militar 1891-1902. En aquest document fins i tot s'hi pot veure una fotografia del tub de ferro on, segons explicava la història que li havien fet arribar, hi havia el document que atorgava la llibertat al soldat.

Segons el document, Joan Huguet era fill de Picamoixons. La Neus va contactar amb l'Ajuntament del poble, on li van dir que preguntarien a la gent gran per si en sabien alguna cosa. «Jo crec que aquest és el soldat que estem buscant», assegura la Neus. Segons la història que li havien relatat, la dona que tenia el fill a la guerra de Cuba portava a vendre la verdura que cultivava al seu hort al mercat dels dimecres a Valls.

«Vaig anar a Informació i Turisme per consultar plànols, i vaig veure que, de Picamoixons a Valls, hi ha 4,38 quilòmetres de distància (5 km per carretera)», explica la Neus.

Arribat a aquest punt, l'escriptora considera «haver trobat el nom del poble i del soldat que estava buscant».

I, per si això no fos prou, la Neus explica, orgullosa i satisfeta, que l'Havanera de l'Avi Lluís ja està fent camí. El passat diumenge 1 d'octubre, sense anar més lluny, el grup Balandra la va interpretar a Vespella de Gaià. El grup Son de la Habana l'ha cantat en dues ocasions més, als Pallaresos i la Pobla de Montornès, i el grup Xató ho va fer en dues actuacions a Altafulla i la Canonja.