«Sovint he de canviar de carrer per buscar un itinerari accessible a Tarragona»

Carrers massa estrets, comerços i equipaments municipals inaccessibles i manca de senyalització. Aquestes són algunes de les barreres arquitectòniques de la ciutat amb les que diferents usuaris amb una discapacitat física es troben en el seu dia a dia.

Estefania Grangé, qui es desplaça en cadira de rodes elèctrica, explica que els problemes d'accessibilitat comencen en l'entorn urbà: «Sovint he de canviar de carrer per buscar un itinerari accessible». Algunes de les dificultats amb què es troba són que «el terra de la plaça de la Font i les voreres a l'avinguda de Ramón y Cajal són massa irregulars, sembla que et desplacis sobre un terratrèmol». També explica que les arrels dels arbres a l'entrada de la Tabacalera han creat desnivells a les voreres, que també afecten la seva mobilitat.

Una altra usuària en la mateixa situació és Rosa Guareño. Remarca que «els carrers de la rambla Nova i Vella són massa estrets», per culpa de la ubicació dels fanals i les terrasses. Un usuari cec anònim que es desplaça amb gos guia, afirma que això es complica quan es troba deixalleries voluminoses prop els contenidors. A més a més, afirma que «alguns passos de vianants no estan degudament senyalitzats amb textures a terra».

Guareño també s'ha trobat amb problemes a l'hora d'accedir a establiments d'hostaleria o comerços: «És irònic perquè n'hi ha que tenen lavabos adaptats, però no és possible entrar al local». Denuncia que alguns no instal·len una rampa fixa, i esperen que l'usuari amb discapacitat física la demani. «Si no la veus, no sembla que puguis entrar en aquell establiment. Al final és aquest el que té la voluntat de ser accessible o no», remarca. D'altra banda, explica que equipaments municipals, com la Biblioteca Pública, són inaccessibles: «S'hi pot entrar a través d'un petit accés al carrer del Gasòmetre, però has de trucar a un timbre perquè els bibliotecaris t'obrin, i, a vegades, no el senten».

Grangé parla del transport públic interurbà: «Has d'avisar amb un dia d'antelació que agafaràs un autobús, perquè es puguin preparar. Conec casos de gent que no ho sabia, i han esperat hores a l'estació fins que arribés un vehicle adaptat». També explica que quan es dirigeix a l'estació des de casa, a l'avinguda Roma, no pot entrar per l'aparcament d'autobusos perquè la vorera és massa estreta i té un desnivell. Tot i això, totes dues expliquen que hi ha zones a la ciutat que són accessibles, com el Parc del Francolí o la Part Alta, on hi ha certes zones amb les voreres a nivell zero.

Fer arribar les demandes

Ambdues ciutadanes han intentat fer arribar les seves queixes al govern municipal.«Mentre som joves, no som conscients de les dificultats que tindrem el dia de demà, quan ens fem grans. És complicat acabar amb aquestes barreres si ningú es queixa», declara Estefania Grangé. Ella es va posar en contacte amb el Servei Municipal per a la Discapacitat, des d'on li van recomanar utilitzar l'aplicació Epp! Tarragona, però no li va servir.

Pel que fa a Rosa Guareño, ella forma part des de fa deu anys de l'entitat Tarragona sense Barreres. Explica que durant la construcció del Teatre Tarragona, van mantenir reunions amb els arquitectes per crear una zona accessible pels espectadors en cadira de rodes. Finalment, van situar els seus seients en la part alta de l'equipament: «Tenim la dificultat que en cas d'incendi no podem baixar en ascensor. No s'ha pensat en com evacuar-nos», denuncia.

Un problema que ve de lluny

Rubén Domínguez, responsable de l'àrea d'Accessibilitat de la Fundació ECOM, que defensa els drets de les persones amb discapacitat física o orgànica, explica que «gairebé tot l'espai públic urbà va ser construït abans del 1982, quan va aparèixer la primera llei que parlava del terme accessibilitat universal». Creu que una de les solucions per actualitzar les ciutats és «que tots els ajuntaments tinguin i apliquin un Pla d'Actuació de Millora d'Accessibilitat».

Concretament a Tarragona, des de la fundació COAATT, en col·laboració amb l'Ajuntament, es va dur a terme un pla d'aquest tipus el 2018. En aquest, s'explicava la forma que havia de tenir l'entorn urbà perquè fos accessible, com les mesures de les voreres. Josep Anguera, cap del gabinet tècnic del COAATT i membre de l'estudi, explica que «falta de pressupost per a poder fer les obres de manera seguida». Declara que des de l'entitat no han seguit les millores que ha fet l'Ajuntament, i que en un futur volen redactar un pla per a millorar l'accessibilitat a edificis públics.