Exigeixen esclarir les circumstàncies de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo en les protestes de 1976 a Tarragona

La manifestació del 5 de març de 1976 a Tarragona, motivada per les morts de cinc obrers a Vitòria dos dies abans, va acabar una víctima mortal. Es tractava de Juan Gabriel Rodrigo Knafo, qui segons el relat oficial, va morir en caure des del terrat d'un edifici del carrer Unió. Prop de 50 anys més tard, la família continua sospitant que Knafo va ser assassinat per dos agents de la policia armada, que després van llençar el cos daltabaix. En el marc del festival 'Elles filmen', el portaveu de la família i cunyat de la víctima, José Antonio Giménez, ha recordat aquest dilluns Knafo amb l'esperança que les administracions s'impliquin en el cas. «Demanem que es depurin responsabilitats i es netegi la memòria de Juan Gabriel», ha insistit.

Enguany es compleixen 47 anys dels successos de Vitòria, també coneguts com 'La matança del 3 de març', on cinc obrers van morir abatuts pels trets de la policia en una intervenció que arribava després de mesos de vagues generals continuades i mobilitzacions per reclamar millores salarials, laborals i socials. Dos dies després dels fets, el 5 de març del 1976, els treballadors que s'encarregaven de la construcció i el muntatge de les primeres empreses de refineria de la petroquímica a la Pobla de Mafumet van acordar en assemblea mostrar el seu suport amb una mobilització fins al centre de Tarragona. «En arribar a l'avinguda d'Andorra ens vam trobar les 'lleteres' de la policia. Sabíem que no ens deixarien passar tan fàcilment, però teníem acordat que ens dispersaríem i ens trobaríem a la Rambla Nova», ha explicat a l'ACN en José Antonio Giménez, qui juntament amb el seu cunyat, en Juan Gabriel Rodrigo Knafo, va participar en aquella protesta.

Amb l'arribada de la policia a la Rambla Nova, els dos joves van separar-se en direccions oposades en un moment de confusió amb l'inici de les càrregues policials. Segons explica Giménez, el seu cunyat va aprofitar que el portal del número set del carrer Unió estava obert per intentar amagar-se. «Darrere seu van seguir-lo dos agents, que van pujar fins la terrassa. La policia va baixar a peu i ell va baixar de la terrassa fins a terra. Què va passar allà? Només ells tres en van ser testimonis», ha etzibat el portaveu de la família. En el moment dels fets, Juan Gabriel, més conegut com a Knafo, tenia dinou anys.

Segons la versió oficial de l'època, Knafova morir en caure daltabaix d'un bloc de pisos mentre saltava entre terrats per escapar dels agents. La família però, no va ser notificada dels fets fins l'endemà a l'hospital de Santa Tecla, on l'autòpsia va determinar que el jove havia mort a causa de les lesions patides pel cop. Després de compartir els resultats de l'autòpsia amb altres professionals forenses, la família no creu el relat de la policia, ja que el cos de Juan Gabriel no presentava cap ferida en braços o cames que poguessin demostrar que era viu en el moment de la caiguda. Tot plegat, els ha fet sospitar durant prop de cinquanta anys que el jove va morir al terrat i va ser llençat daltabaix pels agents després.

A aquesta teoria, la família hi suma una altra sospita respecte el tracte que va rebre Juan Gabriel un cop mort. El pare i una de les germanes de la víctima van poder veure breument el seu cos, i segons el seu testimoni, el jove havia estat sotmès a una operació en què van extreure-li els ulls. «Suposem que no només es van extreure aquells òrgans, sinó que van aprofitar la circumstància per treure'n d'altres per a transplantaments», ha denunciat.

La família reclama que es reobri la investigació

En aquest context, les germanes de Juan Gabriel i el seu cunyat han recopilat informació durant prop de cinquanta anys per intentar esclarir les circumstàncies de la seva mort. Giménez apunta que se senten oblidats per part de la classe política i reclama una reparació. Així, exigeix que la investigació es reobri per «depurar responsabilitats» i «netejar la memòria» del jove. A la vegada, reclama que el consistori faci compliment de la moció aprovada el març de 2016 en què s'acordava que l'Ajuntament de Tarragona interposaria una querella criminal davant els Jutjats d'Instrucció de Tarragona per investigar els fets.

Actualment, a Tarragona hi ha dos elements que recorden la figura deKnafo; d'una banda, una placa que llueix al número set del carrer Unió i de l'altra, un memorial on s'expliquen els fets del 3 de març a Vitòria i la manifestació posterior a Tarragona il·lustrada amb la portada de la revista 'Cambio 16' on es recollia el multitudinari enterrament del jove. Cada any, pels volts del 5 de març, es recorda la seva figura amb una concentració.

El festival 'Elles filmen' dona protagonisme a la història de Knafo

La història de Knafoha reviscut de nou aquest dilluns en el marc del festival cinematogràfic 'Elles filmen', com a precedent de la projecció 'El crimen de Cuenca'. L'encarregat de fer memòria ha estat José Antonio Giménez com a portaveu de la família, qui espera que després d'aquesta intervenció, el consistori tarragoní estigui obert a treballar per fer complir l'acord signat ara fa set anys i es faci justícia. Tot i això, reconeixen que encara no han parlat amb l'actual equip de govern: «Suposo que no faran cas omís:se'ls recordarà les obligacions que van adoptar en aquell ple».

El cicle està dedicat a Pilar Miró, coincidint amb el 25è aniversari de la mort d'una de les pioneres del cinema a l'estat espanyol. El programa d'enguany consistirà en tres pel·lícules que va dirigir: 'El crimen de Cuenca', 'La petición' i 'El perro del hortelano'. Abans de cada film, es proposaran col·loquis sobre altres temàtiques, com el feminisme i les adaptacions cinematogràfiques a partir d'obres literàries.