«És absurd trigar 9 mesos per poder reformar un lavabo a la Part Alta de Tarragona»

Tarragona arrossega un problema des de fa anys: el temps d'espera per obtenir una llicència d'obres. Segons les últimes dades del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, de l'any 2021, la demora està en 8,8 mesos. «És un problema greu i la tendència no és bona», afirma Jordi Romera, president del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona. «Estem entre els 12 municipis catalans amb més endarreriment», diu Romera. Però el president alerta que «el problema té moltes variables».

D'una banda, «la ciutat té problemes de caràcter administratiu perquè, al final, els tècnics tenen celeritat a l'hora de treballar», diu Romera. Per agilitzar els processos, l'Ajuntament va estrenar una nova web aquest març amb la voluntat de reduir la tardança tres o quatre mesos. Tot i això, el president demana una «comunicació més directa» amb els òrgans municipals. «El consistori ha de millorar l'accessibilitat. Si podem parlar per telèfon i aclarir els projectes amb els tècnics en mig minut, per què rebem escrits tècnics de cinc pàgines que triguen mesos a arribar?», expressa Romera.

Però aquesta no és l'única aresta del problema. «També tenim dificultats amb la manera de fer. No pot ser que a la Part Alta triguis nou mesos per reformar el teu lavabo perquè has de demanar llicències majors a Cultura. Quan no hi ha cap element patrimonial, és absurd», rebla Romera. També, el president reconeix que hi pot haver col·lapse en algunes ocasions, i «els tècnics no donen de si». Per aquest motiu, Romera és partidari que la ciutat relegui els informes d'idoneïtat tècnica, que tracten la normativa sectorial, als col·legis i entitats del mateix sector.

«D'aquesta forma, trauríem responsabilitat als tècnics, ja que som un país sobrenormativitzat i les regles són cada vegada més complexes», creu Romera. A més, el president apunta que aquest procediment «ajudaria a unificar criteris, ja que cada ajuntament redacta els projectes a la seva manera». Tot i això, Romera té clar que «el Col·legi pot detectar els problemes i fer un diagnòstic, però la presa de decisions final pertoca als municipis».

El més perjudicat: el client

Davant d'aquesta situació, el president assenyala que «qui més pateix el problema és el client que encarrega l'obra».Romera exposa que un projecte d'un negoci que es retarda «pot acusar les presses de no posar en marxa l'activitat». O, si es tracta d'un projecte d'habitatge, pot patir l'augment de costos: «Si tu fas un pressupost, però obtens la llicència 8 mesos més tard, el context econòmic ja haurà canviat», diu Romera. De cara al futur, el president creu que «encara és aviat» per valorar la feina del nou govern a l'hora de desllorigar el problema. «Hi hem de posar solució perquè, si no, l'economia es ressentirà», conclou Romera.