«Per descomptat, volem transmetre la tradició a les futures generacions»

Amb l'arribada de Tot Sants, el cementiri de Tarragona es va tornar a emplenar de ciutadans de totes les edats, des d'avis fins a pares joves amb canalla, amb l'objectiu de retre condol als seus difunts i transmetre aquesta tradició a les futures generacions. L'espai es va convertir en un flux constant de gent entrant i sortint, mentre paral·lelament els cotxes intentaven complir la difícil missió de trobar aparcament en una data tan assenyalada.

La primera parada dels visitants va ser la compra de flors. Just davant del cementiri s'hi van instal·lar les tradicionals paradetes de flors, com la de la floristeria Romeu: «Ens hem instal·lat aquí perquè així els clients poden venir directament al cementiri, i no han d'anar d'una banda a l'altra amb les flors», explica Sefa Mohedano, gerent del quiosc que la floristeria té a la Rambla Nova. Explica que es van instal·lar a les vuit del matí, una hora abans de l'obertura del cementiri, per atendre els clients més matiners i les seves preferències florals: «El que la gent compra més són el clavell, el crisantem, el gladiol i la rosa. Antigament, només es venien bé els dos primers, però ara hi ha més varietat en les compres». També remarca que «altres anys hi havia més gent per Tots Sants. Molts han aprofitat el cap de setmana anterior, i això ha fet que la clientela es reparteixi i no hi hagi tanta avui».

Un cop comprades les flors, els ciutadans es concentren a l'entrada del cementiri, per després dividir-se en els diferents passadissos amb què compta l'espai. Un d'ells duu a una plaça on dos músics estaven tocant per tercer any consecutiu i de la mà de Mémora, s'estava realitzant el Recital pel record. La dona d'un dels músics, Montserrat Roca, va explicar que són d'Alcover, i que ja han fet la seva tradicional visita el cementiri del poble. Ahir, havia anat a veure el seu marit tocar acompanyada d'una de les seves netes, tot i que creu que «avui en dia la canalla no és massa d'anar a cementiris».

Tot i això, pel que es va poder veure en el cementiri de Tarragona, moltes famílies anaven acompanyades de criatures. És el cas de Rosita Campos, qui va explicar que «quan la meva filla era més petita, la intentava portar al cementiri, però ara que és més gran surt d'ella voler venir, tot i que el dia abans hagi celebrat Halloween». Succeeix el mateix amb Aitor Curiel, qui anava acompanyat pel seu fill i els seus nebots: «Per a nosaltres és una tradició familiar. Els nostres pares ens portaven al cementiri quan érem petits, i ara ho estem ensenyant als nostres fills», expressa.

Un exemple del resultat d'inculcar aquesta tradició des de ben petits és Alexandre Hernández. Va afirmar que cada Tot Sants va el cementiri amb els seus pares i la seva germana, tot i que a vegades avancen la visita per evitar la «massificació» que pateix l'espai en aquesta data assenyalada. «Com viu cadascú la mort d'un familiar i el recorda és un procés molt personal, però per a nosaltres és important venir al cementiri i tenir un pensament per a ells», expressa, remarcant que «per descomptat, volem transmetre la tradició a les futures generacions».

Amb tot, hi ha famílies que encara no porten la canalla a aquesta celebració, sigui perquè són molt petits o perquè no van conèixer els difunts als qui es ret homenatge. És el cas de Josep Maria Burgunyes, qui va explicar que cap de les seves filles han tingut relació amb els seus difunts avis, però espera que «quan la meva dona i jo no hi siguem, vinguin a veure'ns amb els nostres nets». Un altre col·lectiu que destaca per la seva minoria al cementiri són els adolescents. Per a Isidre Renuncio, això es deu a la pèrdua de la tradició: «Quan els meus fills eren petits sí que venien, però ara el jovent ja no segueix tant la tradició». Fins i tot va declarar que ell feia temps que no trepitjava el cementiri, i menys per Tots Sants, ja que recalca que «és un dia en què l'espai està molt massificat. La meva mare sempre hi va el dia abans per tenir més tranquil·litat».

«És vell, però es manté bé»

Sembla que els més de 200 anys del cementiri tarragoní no han passat factura a l'espai, des del punt de vista d'alguns ciutadans. Rosita Campos va reconèixer que «està tot molt net i ben cuidat», mentre que Aitor Curiel va afirmar que l'espai «és vell, però es manté bé». Tot i això, altres ciutadans van considerar que hi ha aspectes a millorar, com Isidre Renuncio: «Una cosa que em fa mal efecte és quan veig els cartells d'impagament enganxats als nínxols», va remarcar l'enginyer, qui també va aclarir que, a banda d'això, creu que el cementiri està en bon estat.