Arqueologia
Arrenca la fase 2 d'excavacions al recinte de culte del Temple d'August de Tarragona
Els treballs se centren a descobrir com eren les antigues cambres dels canonges agustinians entre els segles XII i XVI
Aquesta setmana ha començat la segona fase d'excavacions al recinte de culte imperial del Temple d'August. L'espai on s'està treballant és una de les darreres sales annexes al mur de tancament del recinte que encara no s'havien excavat. A la nau en qüestió es van ubicar les estances dels sacerdots de la canònica agustiniana des del segle XII fins a l'època moderna, al segle XVI, i ja s'han trobat elements d'època medieval que poden ajudar a definir què hi havia i com vivien els homes en règim monàstic durant aquest període.
«Aquestes excavacions són clau per definir com eren les estances i saber de quin material estaven fetes. És una de les últimes sales que conservava una estratigrafia verge», explica Andreu Muñoz, codirector de l'excavació i membre de l'equip d'investigació del projecte arqueològic de la Catedral. La part científica dels treballs busca conèixer i aprofundir en tots els processos d'ocupació que hi ha hagut en l'espai al llarg dels segles. «Els materials que traiem del mur són susceptibles d'aportar-nos informació per actualitzar la datació de l'estructura, que ara seria d'entre el 69 i el 96 dC, durant l'època Flàvia. Volem ser més precisos», exposa Muñoz.
Però l'objectiu de l'excavació també abasta dos àmbits més. D'una banda, té una meta museogràfica, per poder ampliar el recorregut del museu diocesà i que integri i visibilitzi cada cop més les estructures del recinte de culte imperial. «Treballem amb la idea d'expandir el recorregut per la Catedral i que el visitant pugui veure la magnitud d'unes estructures que són úniques als territoris de l'Imperi Romà a la península Ibèrica», diu Muñoz.
I, d'altra banda, els treballs també tenen un objectiu formatiu, ja que l'excavació serveix com a camp de pràctiques pels estudiants que s'estan formant en Arqueologia a la Universitat Rovira i Virgili o que estan cursant un màster a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. «Són alumnes de diversos cursos i és una gran oportunitat per formar-se i agafar experiència», afirma Muñoz.
La primera fase de l'excavació, que es va fer entre el febrer i l'abril, es va ocupar de tots els nivells moderns, tardoantics i medievals. «Ens vam trobar el que esperàvem en el retall de la roca, perquè ja hem vist un comportament semblant en altres espais del recinte de culte», diu Muñoz.
Ara, ja s'ha arribat als nivells constructius del mur, a la rasa, i s'està excavant el farciment. Durant el segle XX, la sala va albergar les dependències de l'antic Museu Diocesà, fet que ha ajudat en els treballs. «L'estructura de les estances es van respectar i gràcies a això hem pogut treballar a un ritme constant. Ara el repte és definir una seqüència de 2.000 anys, des de l'època romana als nostres dies».
Aquesta cronologia està incompleta per la poca documentació escrita que s'ha pogut arxivar de certes èpoques, sobretot entre el segle VIII i XII. «La poca documentació que hi havia es va cremar o destruir en gran part a les Guerres Napoleòniques i també durant la Guerra Civil. Els treballs actuals poden posar llum sobre aquestes incògnites», explica Muñoz. Una altra de les hipòtesis, encara per confirmar, és que al costat de la sala, a uns 50 metres, es va ubicar l'antiga catedral visigòtica. Els investigadors preveuen, un cop acabi el treball de camp, emetre un informe amb les principals conclusions de les troballes.
La segona fase dels treballs està prevista que acabi a finals d'aquest mes. Les excavacions formen part del projecte arqueològic de la Catedral, que va començar fa més de vint anys i que actualment està en la tercera fase. Durant els anys 2010 i 2011, es va excavar la nau central del temple. «S'ha fet molta feina les darreres dècades. Tot el perímetre del recinte també s'ha excavat. Al final, aquest és un nou episodi d'una llarga tradició d'excavacions a Tarragona», expressa Muñoz.
Arribar al recorregut complet
Tot i això, queden per investigar alguns espais de la Catedral. És el cas de la Sala Axial, pròxima a la recentment renovada pinacoteca gòtica. «Creiem que era una mena de sala de reunions o de temple, però encara no ho sabem del cert», exposa Muñoz. La prioritat del projecte de cara als anys que venen és unir totes les estructures d'interès del recinte i connectar-les entre elles.
D'aquesta forma, s'oferirà una visió de conjunt i cronològica al visitant. «Quan podrà estar acabat el recorregut? No m'atreveixo a donar una data exacta. L'arqueologia demana treballar a foc lent», reconeix Muñoz. Sigui com sigui, les investigacions a la Catedral de Santa Tecla continuen amb pas ferm. «L'estat de les excavacions arreu de la Catedral és bo i avança a bon ritme perquè hi ha una bona entesa per part de les diferents institucions implicades», conclou Muñoz.