La volta al món tarragonina, a tota vela

El Miuroc Tu és un veler Jeanneau 57 de 17,5 metres d'eslora, que va salpar del port de Tarragona l'agost de 2018 en direcció a Cap Verd. Aquella havia de ser la primera etapa d'una aventura ambiciosa: la volta al món a vela. La tripulació del Miuroc Tu estava capitanejada pel tarragoní Urbano Rifaterra, empresari i arquitecte apassionat de la nàutica, que va enredar «una colla d'amics de Tarragona» per embrancar-se en una aventura que encara està en marxa. «Ja portem deu etapes del viatge i hem recorregut, aproximadament, el 45% del viatge», explica l'Urbano. La tripulació va variant en cada etapa, però hi ha noms que es mantenen gairebé constants, com el de l'exalcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal o l'empresari Raimon Domènech.

Ara, el Miuroc Tu està amarrat a Singapur, a l'espera de l'arribada de la tripulació, que desplegarà veles per navegar fins al següent destí, Tailàndia. «Cada etapa dura aproximadament un mes, i en fem un parell cada any», explica Rifaterra. El capità detalla que el viatge que van planejar «és un recorregut clàssic, el dels trade winds o vientos portantes». En les etapes restants aniran fins a l'Índia i Oman, i després entraran al Mediterrani des del Mar Roig fins al canal de Suez.

Enrere hauran deixat etapes inoblidables en paratges com la Polinèsia, Fidgi, Austràlia o Indonèsia. D'alguns en tenen records fantàstics, com és el cas de Fidgi, i d'altres alguna decepció, com la que es van endur a Austràlia: «Va ser una mica decebedor perquè, especialment al nord, la fauna mana sobre l'home i no et pots ni banyar, entre els taurons gegantins, els cocodrils d'aigua salada i les meduses de la mida d'una ungla que cada any maten tres o quatre persones».

I, d'anècdotes, en tenen a cabassos: «Hem anat tenint avaries que hem anat solucionant. Travessant el Pacífic es va espatllar el generador i si no l'haguéssim pogut arreglar, ens hauríem quedat sense instruments de navegació. A Austràlia se'ns va trencar el conducte de l'aigua que refrigera el motor i el barco se'ns va omplir amb dos pams d'aigua. Per sort, estàvem a prop de la costa i ens van poder remolcar. També han tingut algun ensurt, com quan Raimon Domènech es va trencar l'espatlla i va estar una setmana prenent calmants, fins que vam arribar a les Marqueses i va poder ser atès per un metge».

«A bord, qualsevol cosa, des de trencar-te una ungla, pot ser un gran problema», admet l'Urbano. Així i tot, assegura, navegar és una experiència que ho compensa tot: «M'agrada per la sensació d'aventura, perquè et permet pensar una història i fer-la realitat. També perquè, al barco, et sents com si fossis un país aïllat de tot, has de ser autònom i reinventar-te constantment. La sensació de vida i mort són molt a prop. I, clar, també perquè amb el veler hem visitat llocs impossibles que no surten a les agències». Tot plegat, ho resumeix assegurant que «navegar és arreglar coses del vaixell en llocs meravellosos».