«No té sentit que el transport urbà sigui d'hidrogen, els busos i trens han de ser elèctrics»

Com ha estat la reunió amb l'alcalde de Tarragona?

«Molt positiva, estem molt alineats pel que fa a la transició energètica. Continuarem en contacte per parlar de possibles col·laboracions en futurs projectes».

L'Ajuntament té problemes de despesa corrent, la inversió en autoconsum pot ser una solució?

«Si la situació de tresoreria és tensa i es vol estalviar, s'ha d'invertir en instal·lacions d'autoconsum, en plaques solars, per abaratir la factura de manera estructural».

Com valora la possible creació d'una empresa d'energia municipal?

«És una eina que cada municipi pot decidir si tenir-la o no. Cal estudiar-ho bé, sobretot si el projecte és muntar una empresa comercialitzadora, ja que pots córrer el risc de tenir poc volum de consum i acabis comprant més car que si ho compressis a un tercer. Hi ha una certa economia d'escala que invita a buscar un abast més supramunicipal. Crec que el model que es planteja a Tarragona és diferent, més integral, i pot funcionar bé».

A pocs quilòmetres, s'ha impulsat Reus Energia.

«Tot el que sigui que els poders públics participin en el sector energètic és molt positiu. Hi ha diferents maneres de fer i, a Catalunya, tenim casos d'èxit de diferents models. Reus és un d'ells».

Seria més eficient que existís una única empresa municipal a Catalunya que arreplegués tots els projectes energètics del territori?

«Màxim respecte a l'autonomia municipal, nosaltres no volem imposar res. Nosaltres serem una eina que oferirà una solució. El Parlament ens ha demanat que entrem al món municipal i els ajuntaments podran participar en l'accionariat de L'Energètica i que aquesta sigui la seva comercialitzadora. També som un braç executor dels projectes que poden tenir al cap».

Creu que els ajuntaments han d'esforçar-se més a l'hora d'impulsar les comunitats energètiques?

«Les comunitats energètiques tenen sentit si venen des de la base i no imposades des de Barcelona. Crec que els ens locals han de ser els que les impulsin de baix cap amunt. Els ajuntaments han de ser facilitadors, coinversors... Ha de donar suport als projectes energètics locals».

Cal que aquesta transició energètica tingui una mirada social?

«La transició energètica no pot deixar ningú enrere. En el marc de la transició justa, creiem que una part de l'energia que generarem amb autoconsum s'ha de destinar a consumidors vulnerables. Però no serem la seva comercialitzadora, perquè volem que mantinguin el bo social».

L'hidrogen verd és la solució al canvi climàtic?

«És una de les solucions, però no la principal perquè crec que, tot el que es pugui electrificar, s'ha d'electrificar».

A Tarragona, s'han comprat busos d'hidrogen.

«L'hidrogen verd suposa més costos, és més ineficient. Crec que no té sentit que el transport urbà sigui d'hidrogen, els busos i trens han de ser elèctrics. És una bona solució per a certs usos, com el transport aeri i marítim o la indústria pesant. Respecte a això, penso que Tarragona ha de ser el pol d'hidrogen de Catalunya».

La segona seu de L'Energètica es troba a les instal·lacions del Port de Tarragona, com és la sinergia entre ambdues institucions?

«Hem signat un conveni. El Port està fent esforços brutals de descarbonització. Pensem que, a banda d'ocupar un espai, els podem donar un cop de mà amb la nostra visió, assessorant-los i ajudant a dinamitzar alguna de les iniciatives que tenen».

Buscaran alguna col·laboració amb coinversió?

«Per què no? Ho estem estudiant i estem buscant fórmules. El Port té un pla molt ambiciós i nosaltres hi estarem».