Teresa Auguet: «El premi és individual, però el teixit de suport que he tingut hi té molt a veure»

Com reps aquest premi?

«Jo no sabia que havien presentat la meva candidatura per al premi. Per mi va ser una sorpresa, quan em va trucar el doctor Sergi Boada em va fer molta il·lusió. Primer vaig pensar que no sé si era mereixedora d'aquest premi. Sí que és un guardó individual, però penso que hi té molt a veure que a darrere hi ha un teixit de suport molt important que fa que els premis individuals en veritat siguin col·lectius, ja que tu sol no faries res. L'hospital sempre ha cregut en mi, i això facilita proposar i desenvolupar projectes».

Des de novembre de 2017 ets cap del servei de Medicina Interna de l'Hospital Joan XXIII. Quins són els principals reptes amb què t'enfrontes dia a dia?

«Un dels més importants és liderar equips d'alt rendiment. D'altra banda, el que tenia clar és que no volia ser la cap, sinó liderar un projecte. El nostre és continuista del que es feia abans, però sí que hem potenciat i creat noves àrees. Per exemple, fa uns anys vam començar un hospital de dia a Medicina Interna. També hem creat unitats noves amb altres serveis de l'hospital. Per exemple, una unitat de risc vascular conjuntament amb el servei endocrí. D'altra banda, hem reordenat com tractàvem als pacients amb malalties infeccioses, i hem creat una unitat que tot just està començant a funcionar. A més, hem potenciat una unitat de diagnòstic ràpid, perquè en els darrers anys hem vist com hi ha pacients que es poden atendre en format ambulatori, sense que estiguin ingressats».

Quins consells donaries a la Teresa de quan va començar a ser cap de servei?

«Pot ser que no patís tant per les coses. És una feina on has de ser molt organitzat per tal que surti tot bé, però també has de saber què vol cada persona que treballa amb tu, i poder donar-li, perquè així les persones treballen més a gust i es crea un bon ambient laboral. Això ho vas aprenent amb el temps».

També ets professora titular de la carrera de Medicina a la URV. Per què vas decidir introduir-te en l'ensenyança?

«Crec que ensenyar està dins de l'ADN dels metges. Quan vaig acabar la meva residència, vaig venir a treballar aquí, i sempre m'havia cridat l'atenció que fos un hospital universitari. M'agrada molt veure com els residents avancen, participar en l'evolució és satisfactori».

A banda de la matèria més purament teòrica, quins factors humans els intentes ensenyar?

«El factor humà és fonamental, però a vegades no ens hi dediquem prou. És important que els alumnes vinguin amb nosaltres i puguin veure com treballem. Per això, durant la nostra feina, hem de ser empàtics i veure què necessita el pacient realment. La part teòrica és rellevant, però els alumnes també han de veure com actuem en el moment».

En l'àmbit de la investigació, en què estàs treballant actualment?

«Les línies de treball del nostre grup de recerca són l'estudi de l'obesitat i la malaltia del fetge gras no alcohòlic. Estem buscant mètodes no invasius per diagnosticar la malaltia, a més de buscar un tractament específic. La investigació va sorgir partint del fet que a l'hospital ja hi havia una trajectòria d'estudi sobre aquestes matèries, i vam pensar que seria bo concretar en la malaltia, perquè encara és desconeguda. D'altra banda, durant la pandèmia, vam centrar la recerca en com afectava la covid-19 en pacients amb obesitat».

Com compagines aquestes tres feines?

«És una mica complicat. Has de ser molt ordenat i treballar a casa, perquè amb l'horari de l'hospital no en tens prou per a fer recerca, preparar-te les classes, etc. El fonamental és tenir un equip al darrere que t'ajudi, perquè ells també es dediquen al mateix i entre els uns i els altres ens ajudem. Són professions que t'han d'agradar molt».