I si el llit fos una finestra al món?

Qui ha estat una llarga temporada hospitalitzat o, simplement, immobilitzat en un llit, sap que aquest temps de repòs forçat es pot fer molt costa amunt. El sentiment de falta de llibertat i de pèrdua d'oportunitats, de vegades acompanyat de dolor, pot fer difícil l'estada. Aquest és el punt de partida de l'àlbum il·lustrat Una mica molt malalt, escrit per Rat Cebrián i il·lustrat per Yvonne Fuster. Del personatge protagonista no se sap si és un nen o una nena –i, de fet, tant és. Només en veiem els peus i, de vegades les mans. Aquest personatge arrenca el conte lamentant-se per tot el que li està passant. És un No m'agrada aquesta medecina que em cura, però em fa mal; No m'agrada perdre'm els riures dels companys d'escola; No m'agrada…; No m'agrada…; No m'agrada… Fins que, a la meitat de la història, apareix un Però… I aquí és on el personatge fa un canvi i comença a veure tot allò de bo que pot tenir la situació en què es troba: Des d'aquí puc veure com es pon el sol cada vespre…; I puc…; I puc…; I puc….

«No diem que tot s'acabarà bé, sinó que per molt dures que siguin les circumstàncies, sempre podem buscar allò de positiu que puguin tenir», explica la Rat.

Aquest conte neix després de la publicació, el 2017, de Si vols t'ho explico, un altre àlbum signat per les mateixes autores que relatava l'experiència d'algú que estava passant per un episodi de salut complicat. En aquell moment la protagonista de l'àlbum, igual que la dona real en què estava inspirada l'obra, havia perdut el cabell, i les persones amb experiències en tractament oncològic s'hi van veure reflectides.

Ara, la Rat i la Yvonne han volgut posar la mirada en les persones que han de fer estades llargues als hospitals. Es tracta, de nou, d'una obra delicadament il·lustrada per la mà de la Yvonne, que va dibuixant tots els universos que el protagonista veu als peus del llit, a la vegada que introdueix nous personatges –als quals només veiem, també, a través dels peus.

La il·lustradora admet que aquest treball, com l'anterior, l'ha remogut: «El que et ve a dir aquesta història és que, de vegades, quan entres a la profunditat del desastre, és quan emergeixen més coses. És com si anéssim una mica a base de cops».

Els beneficis de la venda del llibre seran per a la Fundació Pallapupas. Per tirar-lo endavant, les autores han posat en marxa una campanya de micromecenatge (http://www.totsuma.cat/projecte/2045/una-mica-molt-malalt).