Diari Més

Espais

Un mural col·laboratiu que crea vincles a Tarragona

La Guingueta del Parc de la Ciutat va acollir ahir la pintura d'un mural amb l'objectiu de donar visibilitat a la fundació La Nineta dels Ulls

Una de les dinamitzadores, l'Elisa, pintant el mural amb alguns dels nens participants.

Un mural col·laboratiu que crea vinclesHelena Viñas

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Figures de fusta i peces de plàstic per a construir estructures inimaginables i un circuit de mobilitat. Aquestes són algunes de les activitats que La Guingueta del Parc de la Ciutat ofereix cada diumenge entre 10.30 i 13.30 per a nens de 0 a 12 anys. Ahir, però, l'atenció dels nens presents en l'espai es va centrar, per un moment, en les dues taules amb un paper en blanc per sobre que les dinamitzadores de La Guingueta, la Marta i l'Elisa, havien muntat.

La Marta va explicar que la temàtica d'ahir al matí estava centrada en la Nineta dels Ulls, una fundació que dona visibilitat al càncer ocular infantil. Sota el títol Superheroïnes i superherois, la jornada estava dividida en dues activitats: d'un banda, la pintada d'antifaços, i, d'altra, la d'un mural amb mans estampades. Aquesta era la idea inicial, però de seguida els nens es van fer seu el mural, i hi van començar a pintar tota mena de figures, des de cares somrients fins a taques amb taronges i blaus, els dos únics colors disponibles per ser els de la fundació.

A poc a poc s'anaven apropant més pares, que veien com els nens queien víctimes de la pintura i s'emplenaven de taques la roba, les mans i, fins i tot, la cara. El que va començar sent un mural amb quatre mans, es va transformar en una obra d'art abstracte creada entre pares, fills i les dinamitzadores, el que va convertir la peça en un «mural col·laboratiu». Tal com van remarcar tan la Marta com l'Elisa, «en ser un treball en conjunt, s'acaben formant vincles molt especials entre les famílies i nosaltres».

Aquest lligam es veu potenciat quan es tracta de pares que porten els seus fills a l'espai des que aquests són nadons. És el cas de Patrícia Varela, qui hi va des que la seva filla de dos anys tenia quatre mesos. «Li va bé perquè es relaciona amb altres nens. Nosaltres com a pares també hem fet amics», declara. Un cas semblant és el de Carmelo Aguilar, amb una filla de 5 anys. Remarca que l'espai «l'ajuda a distreure's, i també a jugar amb objectes que no siguin una pantalla». Altres pares aprofiten les activitats perquè els seus fills es trobin amb companys de classe. Així ho explica Ana Guarte, qui lamenta que l'espai només estigui disponible els diumenges: «Estaria bé que el tornessin a fer els dijous».

tracking