Les empreses químiques volen convertir Tarragona en un 'hub' de CO2 per descarbonitzar la indústria

L'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) aposta per convertir les comarques del sud de Catalunya en un 'hub' de CO2. «Volem que el centre de descarbonització sigui a Tarragona», ha explicat a l'ACN el president de l'AEQT, Ignasi Cañagueral. Les companyies planegen fer magatzems geològics de CO2 per descarbonitzar la indústria a la conca de l'Ebre, però també sota el mar. En aquesta línia, 'El Economista' ha avançat aquest dilluns que Repsol vol fer el primer projecte d'aquestes característiques de l'Estat davant la costa tarragonina. Malgrat el fracàs que va suposar el projecte Castor, les companyies defensen que aquesta tecnologia és segura i s'utilitza amb èxit a diversos llocs del món.

Des de l'AEQT plantegen la descarbonització com un element clau en la lluita contra el canvi climàtic. «Espanya, Catalunya i el territori han d'entendre que el CO2 l'hem de treure de l'atmosfera» i a la vegada «el CO2 pot ser una matèria primera en el futur», ha indicat Cañagueral. «Avui és molt difícil fer coses amb el CO2 perquè requereix molta energia i és molt car», però d'aquí uns anys «es faran», ha apuntat. El president de l'entitat ha remarcat que el país necessita eliminar aquest gas de l'atmosfera, investigar-lo i emmagatzemar-lo i ha recordat que països com Dinamarca, Noruega, els Estats Units o Canadà ja han començat a fer-ho.

«És un meló que hem d'obrir al territori», ha assenyalat. Alhora ha avançat que des de l'associació ja treballen amb les cimenteres, plantes de valorització energètica i les empreses de la indústria química del Camp de Tarragona perquè la regió sigui «el 'hub' de CO2 de Catalunya». «Les cimenteres el capturaran, el faran arribar a Tarragona en unitats de compressió i després hem de decidir on va. El podem carregar en un vaixell i enviar-lo a Noruega o podem trobar una estructura geològica a prop on s'hi estigui», ha detallat. Segons el seu parer, guardar el gas aquí permetria la regió guanyar en competitivitat.

«Hem de fer un corredor de canonades de CO2, igual que el tenim de gas natural o el que el farem d'hidrogen. Amb el Port de Tarragona estem parlant que arribin els centres de captació de CO2 des de les cimenteres d'Alcanar. Si hi ha alguna empresa que el pot fer servir -el gas-, segur que estarà a Tarragona», ha comentat. Un exemple podrien ser els combustibles sintètics, que precisament ja treballa Repsol. Amb tot, per fer possible tot el projecte, ha dit que serà necessària l'ajuda pública.

Ombra del Castor

El president de l'entitat empresarial ha reconegut que el fiasco del projecte Castor «no és un bon punt de partida», però ha defensat que cal «fer pedagogia a la ciutadania», alhora que ha destacat que «l'emmagatzematge geològic de gasos és una tecnologia, provada, segura i que funciona des de fa molts anys». «Pensem que no és possible, quan ho és. Espanya té emmagatzematge de gas natural a tres llocs i s'està fent de forma sostinguda i no genera terratrèmols», ha exposat.

Cañagueral ha fet aquestes declaracions en el marc de la jornada anual de l'AEQT que es va celebrar al Port de Tarragona el passat divendres. En la trobada hi van participar més de 300 persones representants d'institucions i entitats privades del territori i va comptar amb una ponència de Paula Fernández-Cantelli, líder del grup d'emmagatzematge geològic de l'IGME-CSIC.

«Tarragona és una zona industrial amb un nivell important d'emissions però que no depenen de combustibles sinó que es produeixen en el propi procés» productiu, ha explicat a l'ACN. En la seva opinió, el sud del país «és una zona ideal» per guardar el CO2, tant per les emissions que es generen com pel «potencial d'emmagatzematge». La científica ha assegurat que hi ha estudis de l'Instituto Geológico i Minero que remarquen que hi ha llocs «a terra i a mar» amb les característiques adequades. En concret, són conques amb roques sedimentàries «que tenen molta porositat i permeabilitat». En cas tarragoní, la conca de l'Ebre.

Fernández-Cantelli ha concretat que són estructures geològiques situades generalment entre un i tres quilòmetres de profunditat. «El magatzem és una roca. El gas s'emmagatzema als porus de la roca. No és que hi hagi un forat al subsol com si fos una piscina gegant, sinó que si mires la roca al microscopi té porus, i allò són els magatzems. És un sumatori de micromagatzems», ha relatat. Per tal que l'àrea rocosa sigui vàlida per aquest tipus d'infraestructures, ha de tenir una forma determinada i a la vegada, al damunt, «una capa impermeable» que eviti que el gas «arribi a la superfície».

La membre del CSIC ha asseverat que «l'emmagatzematge és permanent» si bé «això no vol dir que en el futur no es pogués recuperar» el gas. Finalment, n'ha remarcat la seguretat. «Si una de les condicions fan pensar que no és segur, com ara que no hi hagi roca impermeable en superfície, que hi hagi una falla a prop o que hi pugui haver sismicitat induïda a nivells no admissibles, llavors es descarta», ha assegurat.