Uns pressupostos didàctics

Consens i entesa són dues paraules molt adients per definir els pressupostos que va aprovar ahir l'Ajuntament de Tarragona per al 2024. Cal admetre, però, que són conceptes massa comuns i repetitius, habitualment utilitzats en gairebé totes les institucions on el govern ha hagut d'arribar a acords amb l'oposició per poder tirar-los endavant. Però si hi ha alguna cosa destacable respecte als comptes del consistori tarragoní, és el context en què han estat aprovats. I és que el ple extraordinari que es va celebrar ahir a la tarda al Saló de Plens de la Diputació de Tarragona, un escenari diferent i imponent, va ser el colofó final d'un periple que va començar el 2 d'octubre. Aquell va ser el dia en què l'alcalde, Rubén Viñuales, anunciava davant els mitjans que l'Ajuntament tenia un forat de 14 de milions d'euros i que el consistori estava en «risc de fallida».

La complicada situació econòmica de l'Ajuntament ha fet que alguns tarragonins no entenguin com pot ser que l'Ajuntament tingui problemes de la despesa corrent i, a la vegada, la partida d'inversió augmenti fins als 21 milions d'euros, la xifra més alta de la història. «Com li expliquem al ciutadà, si jo tampoc ho entenc?», expressava el conseller de Vox, Javier Gómez. De sobte, el ple es va convertir en una jornada didàctica en la qual el portaveu d'ECP, Jordi Collado, i la consellera d'Hisenda, Isabel Mascaró, li van haver de clarificar que la despesa corrent i les inversions són dos apartats que no estan connectats. Viñuales també s'hi va afegir, fent una demostració amb un got d'aigua buit i un de ple, digne d'un capítol educatiu de Barri Sèsam.

A banda d'aquesta part més didàctica, el cert és que l'ambient que es va viure al ple era distès i tranquil. Era previsible, ja que tothom sabia el final de la pel·lícula abans que comencés. Tot i això, el camí per arribar fins aquest punt no ha estat un camí de roses. Segurament ningú s'imaginava que el govern en minoria acabaria aprovant els pressupostos amb una àmplia majoria, assegurant els vots d'ERC, Junts i ECP. «Són uns comptes de ciutat, de consens, que ens permeten garantir serveis públics de qualitat posant les persones al centre», deia Mascaró.

Després de donar llum verda al modificatiu de crèdit per recuperar 4 milions d'euros «adormits» i destinar-los a la partida d'inversions del 2024, es va posar a debat el pressupost. El primer grup municipal que es va posicionar a favor del pressupost va ser el d'ERC, després de pactar amb el govern un paquet d'inversions de 4,2 milions i l'execució dels carrils bici pendents. «És un sí desacomplexat», assegurava la portaveu republicana, Maria Roig, qui apuntava que «farem un seguiment exhaustiu de les partides i fiscalitzarem». A més, remarcava que han volgut «deixar de banda venjances inútils que no porten enlloc».

El portaveu de Junts, Jordi Sendra, qui recordava que el govern ha acceptat el 95% de les seves propostes, celebrava que s'hagi arribat a un consens per «per tirar endavant grans temes de ciutat» i s'aprovi el pressupost «amb una majoria inèdita». També explicava que «estarem vigilant que es compleixin els acords». Per la seva banda, el portaveu d'ECP, Jordi Collado, apuntava que «tot i que no són els nostres pressupostos, ens agraden perquè transformen la manera de fer de l'Ajuntament, en fons i forma». Entre d'altres, destacava el «compromís» del govern per impulsar el pla d'usos de la Part Alta o instal·lar plaques solars.

Només el «no» del PP i Vox

Només el PP i Vox es van oposar al pressupost. La portaveu de la formació popular, Maria Mercè Martorell, afirmava que «s'ha perdut una oportunitat d'or de tenir un pressupost ambiciós que marqui un punt d'inflexió per posar Tarragona on correspon». El portaveu de Vox, Javier Gómez, expressava que són uns comptes «incongruents amb les necessitats de la ciutat, que no obeeixen als interessos dels ciutadans, sinó al del govern i els seus socis».