Consellera d’Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona
Economia
Isabel Mascaró: «Preveiem acabar l’any amb un deute viu del 78,3%»
La consellera d’Hisenda de l’Ajuntament està satisfeta amb el pressupost que s’ha aprovat per al 2024, el qual «marca una nova manera de fer» basada en la «gestió eficient» dels recursos
— Com se sent després d’haver aprovat el primer pressupost del mandat?
— Estem molt contents, tant l’alcalde com l’equip de govern. És un pressupost que permetrà transformar la ciutat, així com continuar garantint serveis públics de qualitat. Hi havia un problema de ciutat i s’ha assolit un pressupost de consens.
— Les negociacions amb ERC per les ordenances fiscals no van fructificar. Sembla que ha estat més fàcil amb els pressupostos.
— El resultat ha estat molt exitós, però s’han produït moltes reunions i converses. Hi ha hagut un esforç i un treball dur per part de totes les parts implicades. Fàcil no ha estat.
— Tot i tenir el «sí» dels republicans, vau continuar negociant amb ECP i Junts.
— Tant en les ordenances, com en el pressupost, vam anar sense apriorismes ni idees preconcebudes. Per als comptes, vam reunir-nos amb tots els grups, perquè cada conseller representa una part de la societat que l’ha votat i nosaltres governem per a tots. Així que la voluntat era arribar al més ampli consens.
— Va liderar les negociacions amb l’exconseller i assessor Pau Pérez, quin va ser el moment més complicat?
— La negociació per les ordenances va ser dura, sempre dins de l’absoluta correcció de tots els grups. Era el moment en què quedava més camí per fer. El pressupost és difícil, però, un cop tens la modificació de les ordenances, comences a entreveure la llum al final del camí.
— Ja s’ha arribat al final. L’Ajuntament continua estant en situació crítica?
— No hem d’oblidar que la situació econòmica externa continua igual. Hi ha pujades del tipus d’interès, la inflació... El punt més sensible de l’Ajuntament continua sent la despesa corrent. Hi ha moltes veus que exigeixen una reforma del finançament municipal.
— Encara falten 1,2 milions d’euros per arribar a tapar els 14 que faltaven. Això quina afectació pot tenir?
— És assumible, no és el mateix que et faltin 1,2 que 14. A més, s’ha fet un exercici de contenció molt important. En paral·lel, s’ha estat treballant per garantir ingressos. També s’han fet inversions que ajudaran a fer decréixer la despesa corrent. Per exemple, tot el tema de la instal·lació de LED o plaques solars. També estem pendents de la Participació d’Ingressos de l’Estat.
— Encara ningú sap quina serà l’aportació exacta. S’ha fet una previsió molt a la baixa (2,3 milions), però pot ser força superior.
— Un pressupost s’ha de fer sobre certeses, no sobre expectatives. Si la participació és més generosa del que està previst, lògicament anirà a partides de despesa corrent, prioritzant, com sempre, la prestació de serveis públics.
— Quin és el camí a seguir per millorar la salut econòmica de l’Ajuntament?
— En els últims 4 anys, les despeses havien crescut al voltant del 16% i els ingressos, un 7%. S’ha fet un esforç de contenció i d’increment d’ingressos per revertir la situació. Hem de continuar focalitzant-nos en aquesta gestió eficient. Aquests pressupostos marquen una nova manera de fer. Continuarem fent tot el que sigui eficientar i analitzar de continu, com hem fet amb l’exercici de pentinar 400 partides per trobar actiu disponible que puguem destinar a noves inversions. Serà un exercici periòdic.
— Alguns grups criticaven que es demanés 14 milions d’euros de préstec per a inversions, tenint en compte el deute del consistori.
— Estem garantint la màxima quantitat d’inversions mentre baixem el deute viu. Amb dades del 2022, la previsió era arribar al 79,87% aquest desembre. S’espera acabar l’any baixant-lo al 78,30% i, previsiblement, ens quedarem per sota. Aquest percentatge ja contempla aquest préstec. Quan es liquidi l’exercici i tinguem el romanent, continuarem reduint-lo. La voluntat és situar-nos com més aviat millor en el límit legal del 75%, que ens deixaria fora d’aquest control de la Generalitat.