La història que falta

Tarragona és la ciutat de la història. Ho és, en gran part, pels treballs arqueològics que s’han fet arreu dels carrers i edificis del nucli antic, que han generat la informació necessària per escriure la crònica de la ciutat. Tot i això, en aquest relat hi manca un element important, alhora que escabrós: el clavegueram.

«A Tarragona tenim una xarxa de clavegueram romana a sota dels carrers que en alguns punts encara funciona», explica Joan Menchón, arqueòleg municipal. Un exemple és el conducte que recull les aigües pluvials del Recinte de Culte de la Catedral. També, hi ha una cisterna sota el jardí i galeria del Claustre, que per la seva ubicació pot ser romana, i una conducció també del mateix període que des de la cisterna passa sota la nau de l’evangeli i el contrafort de la portalada de la Seu. Però aquest clavegueram romà s’estendria més enllà del recinte eclesiàstic.

L’any 2002, els arqueòlegs Josep Anton Remolà i Joaquin Ruiz de Arbulo també van apuntar en un estudi que «alguns trams de claveguera romana continuen encara en ús, ni que sigui de forma subsidiària, a la xarxa contemporània i han estat objecte d’interès per part d’estudiosos com el Doctor Miquel Aleu». El Doctor Aleu va ser regidor de l’Ajuntament de Tarragona als anys 50 i 60 i va ser l’impulsor d’importants obres com la de salubritat de les conduccions d’aigua i del clavegueram, arribant a accedir als conductes romans de la part baixa.

Tot i les sospites, el clavegueram del centre històric no s’estudia des dels anys 60 i part del seu origen i recorregut es desconeix. Això és degut a les dificultats logístiques per dur a terme unes intervencions d’aquest tipus. «Tenir un carrer amb el sòl obert suposa un greuge econòmic, de temps i de seguretat», rebla Menchón.

Nova troballa

Recentment, arran de les obres de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA) al carrer Sant Miquel per millorar el sistema de sanejament, es va trobar un conducte que arriba fins a l’estació de trens, del qual no se’n sap amb exactitud el seu origen. Els experts apunten que podria ser romana, tot i que són cauts a l’hora de fer una diagnosi. «És difícil saber-ho sense un estudi a fons perquè els humans hem viscut de la cultura del reciclatge fins als anys 60, i el clavegueram n’és un gran exemple», conclou Menchón.

En aquesta mena d’obres se sol treballar mitjançant un control arqueològic, és a dir, amb un arqueòleg que presencialment vigila la intervenció i alerta si es descobreix algun element històric important. «La feina d’EMATSA en els darrers anys ha mostrat com hi ha moltes canonades deficients, del segle 19 i 20», diu Menchón. En aquest sentit, aquests conductes tenien pèrdues, no estaven impermeabilitzats o no estaven entubats. «La feina de substitució és molt important i, de manera indirecta, es genera una gran quantitat d’informació», apunta Menchón.

De cara al futur, EMATSA té com a objectiu fer un estudi extens que identifiqui el recorregut i la història de gran part del clavegueram del nucli antic de Tarragona. «Es tracta de poder compaginar les necessitats del dia a dia de la ciutat amb les necessitats patrimonials», exposa Menchón.