Els primers papers de residència són locals

Segons l’última estimació feta per l’ONU, el 2020, en el món hi havia aproximadament 281 milions de migrants. 281 persones que havien marxat dels seus països d’origen amb l’esperança de trobar una vida millor, però també preparats pel procés burocràtic que comporta obtenir un permís de residència, i que es pot allargar fins a 3 anys. 

Tot i això, el passat dimarts, un centenar de persones nouvingudes a Tarragona es van apropar una mica més a aquest objectiu en recollir els seus Certificats d’Acollida, assolits gràcies a una formació específica inclosa en el Servei de la Primera Acollida per l’Unitat d’Immigració i ciutadania (UTIC).

Aquest document ajuda a agilitzar els diferents tràmits d’estrangeria per obtenir el permís de residència, a més de donar més punts a l’hora d’aconseguir plaça en projectes com la línia de subvencions d’acollida (ACOL), que té per objectiu fomentar la contractació de persones en situació administrativa irregular.

Amb tot, aquests certificats només són part d’un llarg procés que encara continuarà. La tècnica d’Acollida de l’UTIC, Ainhoa Valencia, explica que l’acompanyament dels migrants comença amb una entrevista individualitzada, amb l’objectiu de «conèixer la persona, la seva situació familiar i veure quina és la forma més viable per a ella per aconseguir el permís de residència». En resum, es crea un «itinerari d’acollida personalitzat», adaptat a les circumstàncies de cadascú.

A continuació, se’ls inscriu als cursos necessaris per obtenir el Certificat d’Acollida, que es divideixen en tres mòduls, tal com explica la tècnica de Formació de l’UTIC, Marina Granell. «Jo imparteixo el Mòdul B, sobre coneixements laborals. Expliquem conceptes bàsics de la normativa laboral, informació sindical i recerca d’ocupació, entre altres qüestions». El Mòdul C se centra en el coneixement de la societat catalana en tots els seus vessants, des de la política fins a la cultural. Ambdós cursos tenen una durada mínima de 15 hores. Pel que fa al Mòdul A, de 90 hores de formació en les llengües oficials, s’imparteix en altres entitats, com escoles d’adults.

«Ha estat una experiència molt gratificant, no només perquè hem après les lleis sinó també per la cultura. És important saber on vivim», va expressar Sara González, una de les persones que va recollir el Certificat. Al seu torn, Luz Idalia va declarar que «el fet que fem aquests cursos és una forma de demostrar que ens volem integrar», mentre que Jhon Ocampo va remarcar que «mentre assisteixes a la formació, pots avançar en la resta de tràmits d’estrangeria, i així, quan demanen el Certificat, ja el tens»

Espais de diàleg

Granell explica que intenta convertir les aules en un espai on els alumnes «es puguin desfogar i opinar», amb el que s’acaba generant una cohesió de grup. «Al principi, tots estan avergonyits d’assistir a les classes, però al final no volen marxar perquè han agafat confiança, i entre ells es donen força», declara Granell. Per la seva banda, Valencia remarca que conèixer altres cultures els ajuda a «perdre molts prejudicis», i que també es genera un espai on compartir experiències, en què participen tant els que duen més temps a la província, com els que acaben d’arribar.