Societat
«Allò que no es coneix, no es pot estimar»
Els avis dels Amics de la Catedral descobreixen el recinte de culte als seus nets
L’activitat familiar Els avis ensenyen la Catedral als nets va arribar a la seva vuitena edició.
Què faríem sense els avis? Aquesta pregunta retòrica és recurrent entre pares en adonar-se de la sort de poder deixar els fills amb els majors quan han de complir amb les seves obligacions laborals. I és que el vincle entre avis i nets és únic, entre la veu del temps i l’experiència, i la de qui ho té tot encara per descobrir. Particularment, aquest lligam va brillar ahir al matí a Tarragona, en l’activitat familiar Els avis ensenyen la Catedral als nets.
«La iniciativa va néixer fa vuit anys amb la idea de poder donar una alternativa d’oci als avis que han de cuidar els nets en aquests dies que els pares treballen», explica Hilari Alfaro, president dels Amics de la Catedral, l’associació organitzadora. I l’activitat gaudeix d’una gran salut, ja que una cinquantena d’infants esperaven obedients a què les professores Coloma Bartra i Joana Virgili comencessin les seves narracions.
«Mireu cada costat de la façana de la Catedral. Quines diferències hi ha?», preguntava Virgili. «Falten algunes figures!», responien junts els nens, mentre buscaven els noms de cada representat amb l’ajuda dels avis. «La llegenda diu que cada 100 anys cau una estàtua. I, quan es desplomin totes, s’acabarà el món», explicava la mestra davant els rostres bocabadats dels petits. Un cop dins el recinte, a les Capelles dels Cardona, els nens van fer màgia. Encenent unes espelmes, els infants van fer aparèixer als vitralls a Sant Tomàs i a Sant Pere Armengol. Al costat, els visitants estrangers de la Catedral miraven curiosos l’escena.
La visita entre sèniors i júniors va passar també pel Retaule major de la Catedral. «És com un còmic, heu de comptar les vinyetes!», exclamava Bartra. Mentre els nens escoltaven embadalits els significats de les figures de la composició, els avis els hi prenien tot de fotografies amb els seus telèfons mòbils. Per enviar-les als pares que estan a l’oficina i així també trencar una mica la bretxa digital.
«L’objectiu és que la canalla conegui el nostre patrimoni per estimar-lo. Allò que no es coneix, no es pot estimar», expressa Alfaro.