Els Pastorets de Tarragona, un toc de frescor a l’obra tradicional

Els Pastorets de Tarragona, de la companyia La Golfa, tornen al Teatre Metropol els dies 3 i 4 de gener, a les 18.30 hores. L’obra representa la versió modernitzada i ‘tarragonitzada’ dels Pastorets que es va escriure el 2001, a partir de l’obra original de Josep Maria Folch i Torres. L’objectiu de la companyia és mantenir vivent la tradicional història, centrada en l’adveniment del naixement de Jesús, i protagonitzada per tota tipologia de personatges, com els pastors Lluquet i Rovelló.

Com cada any, el guió s’ha actualitzat per fer broma i sàtira dels temes més virals del 2023, des de les eleccions municipals fins al conflicte a Israel. Encara més, la membre de la companyia i actriu a l’obra, Crisitna Artacho, explica que es plantegen fer una readaptació i canviar el guió completament de cara al 2025. «Això ve del fet que el text que estem utilitzant, per molt que l’anem retocant, és del 2001. Hi ha aspectes que sentim que comencen a estar desfassats i cal reescriure», explica Artacho. Tot i això, remarca que encara no saben com evolucionarà la idea.

A banda d’aquesta actualització, l’actriu afegeix que també tenen la voluntat d’invertir en la renovació de l’escenografia, que representa diferents espais de Tarragona. Amb tot, remarca que, en ser una entitat que depèn de subvencions i de la venda d’entrades, «hem d’anar triant que és el més útil i urgent en què invertir». Fins ara, han pogut aprofitar l’escenografia minimalista, i aposten perquè els mateixos actors i el text situïn els espectadors a Tarragona.

Al seu torn, els personatges es mantenen fidels a l’obra original de 1919. Tot i això, Artacho explica que «juguem molt amb el caràcter que els donem». Posa d’exemple Satanàs, que abans era interpretat per Josep Maria Tuset, home d’uns 60 anys, i des de fa dos anys l’interpreta Òscar Balanyà, jove de 20: «El canvi d’edat afecta el personatge. Ara Satanàs té una personalitat més ‘quinqui’», descriu Artacho. «El personatge no canvia, sinó el caràcter, que va lligat a la proposta que faci cada actor que el representa», explica l’actriu.

El procés creatiu

A banda d’intercedir en quin aire volen donar als seus personatges, el conjunt d’actors també participa en el procés de creació dels acudits, que Artacho descriu com «molt orgànic»: «No ens asseiem i fem propostes, és més sobre la marxa». Amb tot, els frgaments musicalitzats sí que requereixen més feina prèvia, ja que el text ha d’anar d’acord amb les melodies.

Enguany, a més, la direcció ha passat a mans de Toni Guillemat, el que ha suposat «un canvi de percepció artística», i que farà que «l’obra canviï més que els altres anys», remarca Artacho.

L’actriu declara que, en ser una companyia que compta amb molta varietat d’edats, des de menors de 10 anys fins adults de 60, poden «intentar cobrir totes les necessitats del públic»: «Al final el que fa gràcia depèn de l’edat. Als adults els fas riure amb la paraula i, als nens, amb els gestos. Si nosaltres com a companyia representem a la societat perquè tenim molts rangs d’edat, podem aprofitar i fer que aquestes bromes sorgeixin de nosaltres mateixos», expressa, i afegeix que es tracta de crear un espectacle que «no tingui data de caducitat».