La transformació arquitectònica de les nostres ciutats
La Fundació Trencadís, que enguany celebra el 10è aniversari, ha publicat un llibre dedicat a l’arquitectura del període 1923-56
Vista aèria del Preventori de la Savinosa de Tarragona, publicada al llibre.
El 14 de gener de 2014 la notaria tarragonina Martín Garrido donava fe del naixement de la Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura (FTMiC). Aquesta entitat, presidida per Josep Maria Buqueras Bach, té com a finalitat la divulgació i la realització de projectes culturals relacionats amb el patrimoni, especialment Modernista, del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Entre les seves actuacions hi ha la publicació de llibres. Aquest 2024, any del desè aniversari, la Fundació acaba de presentar el seu setè llibre: Arquitectura de la II República. GATCPAC, postguerra i racionalisme. 1923-1956. Es tracta d’una obra col·lectiva, dividida en cinc blocs, que es corresponen també amb un recorregut arquitectònic per les ciutats de Reus, Tarragona, Valls i el Vendrell, així com per les Terres de l’Ebre.
El volum s’obre amb el treball de l’arquitecte Jordi Guerrero dedicat a Tarragona, el qual comença recordant el Pla Jujol de 1922 –que al llibre apareix referenciat com L’arrencada cap a la modernitat. En aquest capítol, que transita fins al 1964, es fa al·lusió a moltes de les icones arquitectòniques de la ciutat, com ara la plaça Imperial Tarraco, la Fàbrica de Tabac, el Preventori de la Savinosa o l’edifici de Correus de la plaça Corsini.
El també arquitecte Joan Figuerola signa el segon capítol, dedicat a la ciutat de Reus, on subratlla la transició arquitectònica de la ciutat modernista al moviment modern arquitectònic. En aquest capítol s’hi poden veure fotografies tan interessants com la del Teatre Circ que va ser enderrocat per construir el Mercat Central, o la de l’edifici de la plaça Llibertat número 2, exemple d’arquitectura racionalista.
El tercer capítol del llibre està dedicat a l’arquitectura racionalista a l’Ebre, i el signa l’arquitecte Antoni López Daufí. L’autor fa un exhaustiu recorregut per la ciutat de Tortosa, cloent el capítol amb un apartat dedicat al Poble Nou del Delta i a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta.
El capítol dedicat a Valls és obra del fundador i president de la FTMiC, l’arquitecte tècnic Josep Maria Buqueras, que planteja el seu treball amb un format de passeig arquitectònic per la capital de l’Alt Camp. Buqueras ofereix una descripció detallada del patrimoni vallenc comprès en el període estudiat. L’autor, a més, signa un interessant text en què reivindica entre altres l’arquitectura de postguerra i el treball realitzat a partir dels anys 30 pel Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), per introduir en l’arquitectura els corrents avantguardistes europeus.
El volum es clou amb el capítol dedicat al Vendrell, escrit pels també arquitectes Roger Guitart i Ignasi Forcada.
El llibre ja es pot trobar a les llibreries de les ciutats de Reus, Tarragona i Valls.