Una setantena de persones participen en una caminada per recordar i posar en valor l'horta de Tarragona

Una setantena de persones han participat aquest dissabte al matí en una caminada per recordar i posar en valor l'horta de Tarragona. A mitjans del segle XIX el regadiu va arribar a la zona del riu Francolí i va permetre el desenvolupament de la pagesia. 

Al llarg de la segona meitat del segle XX la pressió urbana pel creixement de la ciutat i les infraestructures i el desenvolupament d'activitats industrials han fet que aquest espai hagi passat de més de 650 hectàrees de sol conreable a tan sols 125, la majoria de les quals estan abandonades. De fet, en actiu només queden «cinc o sis productors» i només un s'hi dedica professionalment, ha explicat Josep Maria Huguet, president de la Comunitat de Regants de les Hortes de Tarragona.

La cooperativa l'Escamot, en el marc del programa de Comunalitats Urbanes finançat pel Departament de Treball, ha organitzat l'activitat, d'uns sis quilòmetres de recorregut. «L'espai té una importància a nivell patrimonial, ecològic i històric, brutal», ha comentat Lluís Delclòs, membre de l'Escamot. Delclòs ha destacat que «encara hi ha gent que hi viu i hi treballa» i també que gestionen la infraestructura de la Comunitat de Regants de les Hortes de Tarragona. Una entitat que si bé havia arribat a superar els 150 membres ara amb prou feines arriba els 50.

L'aigua que gestionen prové d'una mina construïda fa 162 anys i que obté el recurs de prop del Morell i en una canalització de set quilòmetres la reparteix pel terreny. També es van fer més d'un centenar de pous, en molts casos separats 20 o 25 metres l'un de l'altre. «Aquest sol té un potencial agrícola encara fort, però no se li treu suc», ha apuntat Delclòs.

El que queda avui gairebé només és un record de tot el patrimoni agrícola tarragoní. Huguet ho viu amb més nostàlgia. Pagès i de família pagesa, ha rememorat que produïen verdura que venien al mercat central de Tarragona. «Després van venir expropiacions i obres i vam haver de marxar», ha comentat. «Avui només desgraciadament només veiem plàstics i palets, i als que vam viure allò ens fa picor. Hi havia avellaners cuidats, es feia verdura... quan veus això d'avui el cor et cau a terra. És anar a fer una passejada pel cementiri», ha relatat. El president dels regants també fa referència a les nombroses barraques i construccions precàries que hi ha, moltes fetes amb residus. Algunes terres fins i tot estan ocupades i tal com s'ha comentat durant la caminada, hi ha hagut casos de compravenda fraudulenta de terrenys per part d'alguns ocupants il·legals.