Nuka, el robot foca que s’ha fet lloc en la vida dels residents de CleceVitam

La residència CleceVitam Costa Daurada, ubicada al costat de l’Hospital Joan XXIII, disposa, des de fa un mes, d’un robot en forma de foca dedicat a la teràpia no farmacològica, anomenada Nuka. Tot i que fa relativament poc que es va introduir, els residents ja li han fet un lloc en el seu dia a dia i, fins i tot, li han posat un nom: Blanquita.

«Per ara, l’estem emprant com a recurs en altres teràpies, per introduir-la com si fos una mascota de la residència», explica Cristina Gallego, psicòloga del centre. Argumenta que una de les raons per les quals van escollir Nuka per aquesta tasca és perquè es tracta d’un animal desconegut, «que no se sol tenir com a mascota, i pot donar peu a noves interaccions».

Sònia Martorell, terapeuta ocupacional de la residència, relata que alguns dels exercicis que duen a terme amb el robot engloben donar-li la benvinguda, jugar, pentinar-la i, fins i tot, realitzar una espècie de ioga en què abracen i mouen l’animal a través de l’espai.

Beneficis socials i cognitius

Nuka és un robot que compta amb sensors tàctils, de temperatura i amb diferents micròfons per a detectar la veu, de tal manera que, quan la crides pel nom, es gira cap a tu. També és capaç de moure els ulls, les aletes i els bigotis, a més a més de reproduir sons de foca reals. Tot un conjunt de característiques per a dotar-la del major realisme possible.

El treball que es fa amb Nuka va dirigit principalment a aquells residents amb «trastorns cognitius i de la conducta, alteracions de l’estat d’ànim i demència», concreta Gallego. La psicòloga explica que, d’entre els beneficis, destaquen la reducció dels nivells d’estrès, la millora dels símptomes d’equitació, i un increment de la relaxació.

Concretament, ambdues treballadores del centre coincideixen en el fet que s’ha produït un increment en la participació en les activitats de les que forma part Nuka: «Està ubicada a la planta baixa, i els residents es desplacen de les seves habitacions per veure-la. És un efecte crida», descriu Martorell.

Gallego declara que aquest augment de la socialització ajuda en especial a aquells residents amb demència: «És un procés degeneratiu que mai va a millor, i el nostre objectiu és estabilitzar-lo. Preveiem que l’increment de la participació ajudi a fer que evolucioni més lentament».

Tot i els beneficis demostrats i els que s’esperen, la psicòloga expressa que, per ara, no es plantegen afegir més animals robòtics a la plantilla, ni realitzar una teràpia individual amb Nuka: «El centre ha obert recentment. En el moment que tinguem més usuaris, ens plantejarem introduir a Nuka en una teràpia individual».

D’altra banda, tant Gallego com Martorell expressen que el seu «objectiu a curt termini» és continuar veient els efectes que Nuka té en els residents, però també aprendre com a professionals, ja que «és un recurs nou amb moltes possibilitats».