Tarragona marca el camí a seguir en l’accessibilitat a les Ciutats Patrimoni de la Humanitat

Aquesta setmana Tarragona ha acollit el congrés Accessibilitat a les ciutats patrimoni de la humanitat. Amb aquesta trobada, les Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya han fet públic el compromís amb l’accessibilitat com a un dels puntals de la gestió del patrimoni, al costat de l’educació, la seguretat, el medi ambient i la conservació i senyalització dels monuments i recintes.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va ser l’encarregat de presentar les conclusions del congrés, en les quals va reivindicar «l’accessibilitat universal com a dret de totes les persones» i un «enfoc de l’accessibilitat que ha superat clarament la seva vinculació material amb l’urbanisme i l’arquitectura i es va obrir a la cultura, a les tradicions, a les festes, a les noves tecnologies, a polítiques d’igualtat o a inclusió i, en definitiva, a una nova sensibilitat que ens fa a tots més humans».

El batlle també va repassar els avenços en la legislació en matèria d’accessibilitat, dels quals va recordar la necessitat de dotar-los de «pressupostos, recursos i capital humà», i va posar en valor l’aposta del GCPHE per l’accessibilitat: des dels mateixos estatuts, que marquen «un clar compromís amb l’establiment de mesures que afavoreixin l’accessibilitat i la sostenibilitat», a les accions de la comissió d’accessibilitat del Grup i «projectes concrets com el Llibre Blanc de la gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic, la Guia de Bones Pràctiques en accessibilitat i, de manera més concreta, l’app Ciudades Accesibles, les maquetes tipològiques i les guies de visites accessibles».

Amb l’acte de cloenda es van finalitzar dos dies de debat al voltant d’un aspecte clau en la gestió del patrimoni, en què s’hi van tractar temes com ara les aliances publicoprivades per promoure l’accessibilitat, el marc europeu en la matèria, el potencial de les noves tecnologies per afavorir l’accessibilitat del patrimoni, els plans d’accessibilitat, casos de bones pràctiques o la comprensió del Valor Universal Excepcional (VUE) dels llocs o béns patrimoni de la humanitat com a part fonamental de l’accessibilitat.

Debats diversos

Durant el dia d’ahir, el congrés ha comptat amb les intervencions d’Elena Chapa de Peña d’Open Europe, i de Mònica Borrell, Lluís González i Laia Tubio, que van parlar del potencial de la tecnologia 3D en l’accessibilitat del patrimoni; a més es van realitzar tallers a càrrec de l’arquitecte E. Rovira-Beleta, el Far i la Xarxa de Museus de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre i una taula de debat sobre casos de bones pràctiques a les ciutats patrimoni de Santiago de Compostel·la, Segòvia, Toledo i Úbeda.

En el programa de dimecres hi figuraven les ponències de Míriam Ugarte, del Ministeri de Cultura; Elena Mier Torrecilla, de la Fundació ACS; José Luis Borau, de la Fundació ONCE; Israel Muñoz de Ajuntament d’Àvila i Susana Reyes de l’Ajuntament de San Cristóbal de la Laguna; Carme Gilabert, de l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries; Enrique Rovira-Beleta, arquitecte i consultor d’accessibilitat; i un equip tècnic de l’Ajuntament de Tarragona. 

A més, també hi va haver dues taules de debat sobre casos de bones pràctiques a les ciutats patrimoni d’Alcalá de Henares, Àvila, Baeza, Càceres i Còrdova en una primera taula, i de Conca, Eivissa, Mèrida i Salamanca, en la segona. Les jornades, que van completar les inscripcions als pocs dies d’obrir-les, es van desenvolupar a la sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona i van registrar una assistència de 86 persones.