Cultura
El Festival Dixieland 2024 torna al carrer
A banda de la programació oficial, l’Ajuntament obre enguany una nova convocatòria per a la participació de restauradors i establiments
Imatge de la roda de premsa de presentació del Festival Dixieland.
Aquest matí s’han donat a conèixer les primeres pinzellades de la 29a edició del Festival de Dixieland de Tarragona, que enguany se celebrarà entre el dijous 25 i el diumenge 28 d’abril i que vol recuperar, entre d’altres «l’esperit més festivaler concentrant els concerts en quatre dies carregats d’activitat a tota la ciutat», segons ha apuntat la consellera de Cultura, Sandra Ramos.
Amb aquest retorn del Dixie al carrer, es recupera també la convocatòria pública per facilitar la participació d’espais i restauradors que n’estiguin interessats, amb actuacions en directe. Així, més enllà de la programació oficial, el 29è Festival de Dixieland de Tarragona fa una crida a la participació dels establiments i locals que vulguin aportar les seves propostes durant les jornades del certamen. Els requisits essencials per a participar, que es faran públics properament, seran que les actuacions estiguin vinculades a nivell estilístic a l’eix temàtic del festival i una declaració responsable en matèria d’espectacles.
La imatge, més tarragonina
Enguany també s’ha volgut apostar per una imatge que ens apropi als orígens del Festival, «amb la implicació de la ciutat en tots els àmbits, tant municipal, com dels músics que s’hi van avesar des del primer moment i encara continuen incorporant noves generacions» ha apuntat la consellera.
La jove dissenyadora Anna Pons ha presentat un cartell festiu, «Dixieland és festa, ball i música; però també és Tarragona», ha destacat. L’ha enfocat en un nou llenguatge que aporta un esperit transgressor i pugui contribuir a revifar la identitat del festival, basada en la música de carrer, els espectacles participatius i l’atracció de tots els públics, enfocada especialment cap als més joves.
D’aquesta manera, amb el llenguatge fotogràfic es fa arribar al públic el festival, a través d’una composició narrativa dels músics que acompanyen a la gent que balla. Tots aquests personatges, plasmen diferents èpoques de la música d’aquest gènere i estan units sobre una mena de columna vertebral. Aquesta, vol tenir un subtil protagonisme, ja que el moviment s’emfatitza amb el ball i la mateixa columna és un emblema de la ciutat: la bandera de Tarragona, a més de representar de forma abstracta, les tecles d’un instrument de vent, predominant a les bandes de dixieland.