La Sala Trono de Tarragona reflexiona sobre la pèrdua de la identitat col·lectiva a través de l'obra 'Acorar'

La Sala Trono de Tarragona reflexiona sobre la pèrdua de la identitat col·lectiva a través de l'obra Acorar, de Produccions de Ferro. L'actor Toni Gomila es posa damunt l'escenari en un monòleg on utilitza una matança del porc per tractar la desaparició de la societat de generacions anteriors i per tant, de la manera com vivien i es relacionaven amb el món. La proposta s'ha complementat amb una xerrada prèvia que s'ha fet a la llibreria La Capona i que ha abordat el turisme de creuers de la mà de la plataforma Stop Creurers i Aturem Hard Rock. Segons l'artista, la xerrada ha servit perquè el públic «vingui amb els deures fets» i pugui reflexionar sobre com el turisme de masses incideix en la confecció de la idiosincràsia popular.

És el tercer cop que la Sala Trono de Tarragona acull Acorar de Produccions de Ferro, una metàfora sobre la desaparició d'una cultura i una societat que va pertànyer a generacions passades i de la qual s'han esborrat els valors. En el text, l'actor Toni Gomila utilitza el transcurs d'una matança del porc per parlar sobre l'evolució social i la pèrdua de la identitat col·lectiva. L'obra Acorar busca també induir a la reflexió sobre la globalització i els efectes que té en les comunitats que tenen el turisme de masses com una font de recursos econòmics.

Precisament amb aquest punt de partida s'ha basat la xerrada prèvia a la representació, que s'ha fet a la llibreria La Capona aquest dijous. L'acte, que ha comptat amb la presència de la plataforma Aturem Hard Rock i Stop Creuers, ha posat al centre el debat sobre la gentrificació a la ciutat de Tarragona. «Hem de deixar perdre aquests milions d'euros que cauen del cel en forma manà i ens duen els turistes amb els seus creuers? No, però si aquest manà és una torrentada ja no és aigua que podem aprofitar, és un desastre», ha alertat Gomila.

Tot i que l'obra es va escriure ara fa una dècada, ha mantingut la seva vigència al llarg del temps, tal com ha defensat a l'ACN el seu autor. El que ha anat canviant, segons Gomila, ha estat tant el públic, que ha passat a ser més urbà, com la seva percepció en el context actual de turisme de masses en punts com les illes Balears, la Costa Daurada o la Costa Brava.

Malgrat la pèrdua de valors dels avantpassats, Gomila ha insistit en un model de vida vinculat amb la natura, el qual ha defensat que hauria de ser un «valor perdurable en el temps que s'hauria de recuperar». En aquest sentit, ha insistit a ser conscients de la presa de decisions personals en termes paisatgístics o culturals, que tenen una repercussió a escala global. L'última funció d'Acorar a la Sala Trono està prevista per aquest dissabte a les vuit del vespre.

Simbiosi entre teatre i debat

La proposta de combinar una xerrada prèvia amb una obra de teatre es tornarà a repetir amb altres espectacles inclosos en la temporada de primavera de la sala tarragonina. Així ho ha confirmat la cap de comunicació de l'equipament, Anna Fernández, qui ha destacat la iniciativa com una eina per «enriquir l'experiència teatral». «Volíem crear un espai que fos més crític, on després de gaudir veient teatre, l'espectador pogués tornar a casa amb una reflexió o debat», ha asseverat.

La següent xerrada prefunció serà el 7 de març per tractar les noves maternitats i que es vincularà a l'obra Austràlia de Flyhard Produccions, mentre que l'11 d'abril se'n farà una altra sobre la representació de l'envelliment a l'audiovisual i que servirà com a preludi de l'obra Cadires de Teorema Teatre.

D'altra banda, la sala també ha organitzat activitats postfuncions, com és el cas del col·loqui posterior a l'espectacle Sucia de Bàrbara Mestanza o Lo Cant de les ànimes mudes de La Tremenda. La temporada de primavera de la Sala Trono s'allargarà fins al maig amb disset propostes culturals.