Anna Gutiérrez: «Ens porten escultures d’arreu d’Europa perquè nosaltres les verifiquem»

El seu equip de recerca és una referència en l’estudi de pedres ornamentals. Com s’arriba fins aquí?

«Som un equip de recerca que tenim molta experiència en l’anàlisi d’escultures i sarcòfags amb pedres ornamentals. No tothom té aquesta experiència ni els equips necessaris, que, en canvi, tenim a Tarragona. Per això, molts antiquaris i museus d’arreu d’Europa ens porten peces perquè han de verificar si són vertaderament antigues o no. Sobretot quan són comprades a subhastes».

Quina informació els poden aportar?

«A partir de les nostres anàlisis podem arribar a esbrinar el lloc de procedència de les peces. L’epigrafia ens dona unes cronologies molt acurades, sobretot a partir de les formes i les característiques dels elements. Fins i tot, podem esbrinar informació sobre els compradors».

En quin sentit?

«Podem saber si era de l’alta societat o no. Si era un esclau però tenia poder econòmic. Quan tu vols que alguna cosa duri per sempre, l’escrius o ho fas en pedra. I això encara es manté avui en dia. Als cementiris, no és el mateix posar a les tombes linòleum que marbre car. Abans, tampoc era el mateix utilitzar pedra de Santa Tecla que marbre de Carrara, d’Itàlia. Tot això dona informació de les persones».

Tàrraco era una ciutat rica en pedres ornamentals?

«Sí, perquè Tàrraco va tenir la necessitat de transformar la ciutat ornamentalment per arribar a un estatus en línia del seu rang polític dintre del territori».

Quins marbres eren els més utilitzats?

«D’una banda, la pedra de Santa Tecla, que surt de la Budellera, perquè s’assembla molt a una pedra grogosa, del nord d’Àfrica, que agradava i utilitzava molt August. D’altra banda, el marbre de Carrara, ja que era molt fàcil de manejar, sobretot en les construccions públiques. A més, se n’importava moltíssimes tones des d’Itàlia».

També van arribar d’altres marbres més exòtics?

«En certa manera. Per exemple, el marbre de Paros, de l’illa a Grècia, el trobem en moltes escultures. És un marbre blanc, però amb una subtonalitat més rosada i era molt buscat per fer les parts de la cara. L’hem trobat en diverses escultures decoratives al Fòrum Provincial. Tot i això, el més únic des del punt de vista visual és el Porfido Rosso, que té un color porpra. Prové d’unes muntanyes al desert oriental d’Egipte, en un lloc desèrtic, de molt difícil accés. El seu ús tenia una vinculació amb el màxim poder i l’hem trobat a la zona del Temple d’August i en altres paviments de la ciutat».

Acaben de presentar un projecte a la convocatòria d’ajudes del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. De què tracta?

«Volem estudiar els lligams, no només comercials, que s’originaven arran de les produccions lapídies. Hi va haver un gran mercat internacional del marbre, molt semblant al mercat únic europeu actual. Tot i això, tenim poca informació sobre els mecanismes que feien servir. Volem anar més enllà de la materialitat i analitzar les persones darrere d’aquest comerç».