La URV identifica noves espècies de fongs en ecosistemes d’aigua dolça potencialment patògens per als humans

Un estudi de la Unitat de Micologia i Microbiologia Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili ha identificat noves espècies de fongs que són potencialment patògens per a les persones i els animals, és a dir, que els poden produir infeccions o malalties. 

La investigació, duta a terme en ecosistemes fluvials, forma part d’un projecte finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que té per objectiu estudiar la biodiversitat i el rol d’un gran grup de fongs, els ascomicets, en l’ecosistema aquàtic, sobre el qual hi ha molt poca informació, concretament els que habiten en els seus sediments. La investigació també avisa que hi ha espècies patògenes que en períodes de sequera poden augmentar la perillositat per a la salut de les persones

«Els ascomicets en sediments, tant fluvials com marins, han estat molt poc estudiats fins ara i el que fem en el projecte és, a més d’ampliar la base del coneixement sobre les espècies que hi ha, intentar establir patrons de biodiversitat que ens puguin indicar si es tracta d’un ecosistema en bones condicions o, per contra, determinar si hi ha problemes de contaminació d’orígens diferents. En definitiva, el fet que la composició d’una comunitat fúngica s’alteri pot avisar que hi passa alguna cosa», afirma Josepa Gené, investigadora principal de la recerca.

Dins d’aquesta comunitat hi ha espècies que poden proliferar més fàcilment en determinades condicions i es podrien fer servir com a bioindicadors ambientals. «Però en aquestes comunitats també hi ha fongs que són patògens oportunistes de mamífers i d’animals de sang freda, entre altres, als quals poden provocar infeccions lleus i greus, no solament als animals que habiten en el medi aquàtic sinó també a aquells que hi transiten, com nosaltres quan ens banyem en un riu», explica Gené.

En cas que s’alteri l’entorn, per exemple si hi ha episodis de sequera, poden quedar exposats i representar un risc per a la salut dels hàbitats. «En quedar exposats els sediments a l’aire, aquests fongs probablement podrien començar a produir moltes espores per dispersar-se i buscar un entorn més adequat, i és en aquesta dispersió on podrien interactuar amb l’home i els animals», assegura la investigadora. De totes maneres, apunta, «acostumen a ser infeccions que afecten solament la població més vulnerable i no es transmeten entre humans, sinó que s’adquireixen per traumatisme, entre altres vies d’inoculació».

Els resultats que s’obtenen del projecte confirmen, segons Gené, que els sediments fluvials constitueixen un important reservori de biodiversitat fúngica, on es troben espècies completament desconegudes per a la ciència i, per tant, un patrimoni que s’ha de conservar. La novetat principal de l’estudi és que s’han trobat uns fongs no descrits anteriorment i que, un cop s’ha analitzat part del seu ADN, s’ha comprovat que estan molt emparentats amb fongs patògens que causen infeccions molt serioses al continent americà, per exemple. 

«Aquestes troballes ens permeten no solament completar el coneixement de l’evolució dels fongs sinó també determinar si alguns d’aquest microorganismes podrien representar una amenaça per a la nostra salut. Per tant, com més informació acumulem en aquest sentit, perquè tot just la recerca acaba de començar, podrem determinar, per exemple, si en una àrea hi ha més risc potencial i si cal prendre mesures de control d’accés en un determinat espai», diu Gené.

Així, la Unitat de Micologia i Microbiologia Ambiental de la URV estudia les soques dels fongs de sediments recollits en diferents rius catalans —el Llobregat, el Ter, el Segre i l’Ebre, entre d’altres, des de les capçaleres als trams baixos, però també petits rierols— i, un cop obtinguts en cultiu al laboratori, s’investiguen per veure com són, saber quin potencial patogen tenen, és a dir, si són capaços de desenvolupar-se a 36 o 37 graus centígrads —que és la temperatura del cos humà—, saber què passa quan se’ls enfronta amb cultius de cèl·lules humanes i quina resistència tenen a fàrmacs antifúngics. Tot plegat per esbrinar si realment amb les condicions del canvi climàtic (sequera, temperatures més altes, etc.) podrien proliferar amb més facilitat i representar un perill.

De totes maneres, Gené recorda que no cal alarmar-se —«simplement estar alerta, això sí», diu— ja que aquests fongs han existit tota la vida. «El que passa és que ara, coneixent les seves característiques, ens podríem plantejar d’establir mesures de control ambiental, però per a això encara hi ha molta feina per fer», afirma Gené. Conclou destacant la importància de la biodiversitat, perquè si es manté hi ha més equilibri i, en conseqüència, millor coexistència entre espècies i menys riscos per a la salut tant humana com ambiental.