Escolta i guia a la ciutat
Vida i reptes dels caus a Tarragona
Entre jocs i tallers, els cinc agrupaments de la ciutat s’enfronten a desafiaments com el relleu generacional dels monitors
Un dels integrants més petits del cau Xaloc, que compta amb 80 infants i joves.
Els dissabtes són dies de descans escolar, però no per a tots els nens. Alguns assisteixen a un dels cinc caus que existeixen a Tarragona: Ixent, Fent Camí, Alverna, Gelsto i Xaloc. Aquests agrupaments aprofiten els matins i les tardes de dissabtes per a organitzar tota mena d’activitats, des de tallers i jocs fins a, durant les vacances escolars, campaments d’estiu i hivern.
Tot i la diversitat de projectes que duen a terme, tots tenen un objectiu en comú: educar a través del lleure. Júlia Rovira, cap del cau Fent Camí, explica que empren el mètode escolta i guia, «on els infants són els protagonistes, i potenciem el seu creixement personal i esperit crític», a través de l’entorn. Cada agrupament decideix de quina manera aplica aquest mètode; per exemple, en el cas de Xaloc, proposen quines temàtiques volen treballar des de l’inici del curs, com la coneixença de la ciutat, concreta una de les seves caps, Avril Martínez.
Per a totes les edats
Els agrupaments tarragonins estan conformats per entre 40 i 70 infants, a més dels monitors, que solen ser una mica més de 20 (segon marca la ràtio, entre dos i tres per cada 24 infants, com a màxim). Les diferents edats són organitzades per branques: Castors i Llúdrigues (de 6 a 8 anys); Llops i Daines (de 8 a 11 anys); Ràngers i Noies Guia (d’11 a 14 anys); Pioners i Caravel·les (de 14 a 17 anys) i Truc 1 i 2 (a partir de 17 anys).
Tot i haver-hi diferents opcions per inscriure’s, alguns caus tenen llistes d’espera. Davant aquesta situació, en cas que quedi alguna plaça lliure, deixen entrar un mínim de persones per a completar una branca, formada per 8 llocs. «Intentem que siguin 4 nois i 4 noies, pel tema de la paritat», explica Martínez, qui remarca que són molt estrictes amb l’assistència al cau perquè, qui tingui la plaça, la cuidi de veritat. Pep Aldave, de l’agrupació Alverna, explica que també prioritzen aquells infants que tenen un germà ja dins.
Locals i finançament
Mentre alguns agrupaments executen les seves activitats en centres escolars, com Ixent, a la Salle, o Fent Camí, a Saavedra, la resta tenen el seu propi local. Amb tot, des de Fent Camí ja fa temps que s’enfronten al repte d’aconseguir un espai que sigui seu. El principal problema amb què es troben és que no volen abandonar la Part Alta, el seu lloc d’origen i activitat: «Els edificis que hi ha estan en runes. Al final la recerca és com una lluita que mai acaba», expressa Rovira.
Un altre dels pilars fonamentals de l’activitat d’un agrupament és el finançament. Els cinc caus coincideixen a dir que tenen dues fonts principals: la quota anual que paguen les famílies, que ajuda a cobrir el cost de l’assegurança dels infants, i el que anomenen extrajobs. Aquests engloben des de muntar paradetes per Sant Jordi, fins a vendre loteria de Nadal o fer barres a les festes majors.
La falta de relleu de caps
La feina dels monitors és primordial, ja que són qui organitzen tots els aspectes del cau. Amb tot, la gran majoria d’agrupaments es troben amb una falta de relleu generacional per a cobrir les places dels caps quan aquests deixen la seva posició. Aquesta situació ha provocat que, sovint, s’hagin hagut d’unir dos branques en una, com Truc 1 i 2.
La falta de substituts es pot deure a diferents causes. D’una banda, que ‘la vida’ d’un cap sigui cada vegada menor: «Abans poder s’hi estaven 12-13 anys, ara, com a màxim, 5», explica Rovira. Una altra podria ser la falta de motivació i vocació per a dur a terme aquesta activitat voluntària, expressa David Soto, del cau Gelsto. Amb tot, per tal d’enfrontar aquesta problemàtica, els agrupaments empren diferents mitjans de difusió per aconseguir monitors.
Jana Roig, del cau Ixent, concreta que sobretot funcionen a través del «boca a boca», a més d’intentar que, qui s’estigui traient la titulació, faci les pràctiques amb ells, o que els que ja són membres del cau, convidin els seus amics. D’altra banda, Aldave comenta que a Alverna no s’han trobat amb el problema del relleu generacional. És per això que, quan els arriben monitors que no necessiten, els recomanen anar als caus a qui sí que els fan falta. Sigui com sigui, des de Xaloc remarquen que «cal un relleu potent que estimi el moviment escolta».