Un estudi de la URV conclou que les noies d’entre 15 i 17 anys lideren el consum de drogues

Les noies de Tarragona ciutat d’entre 15 i 17 anys consumeixen més drogues, com el tabac i l’alcohol, que els nois. A més a més, el fet d’informar-se sobre l’ús de substàncies i les seves conseqüències, no evita que els joves tinguin més o menys comportaments addictius. 

Aquestes són algunes de les conclusions que engloba l’enquesta Consum de substàncies en adolescents tarragonins i addiccions comportamentals, realitzada pel grup de recerca SBRlab (Social and Business Reserch Lab) i el servei de Prevenció de les Addiccions de l’Ajuntament de Tarragona. Els resultats d’aquest estudi, que es van presentar ahir a la URV, són el resultat d’entrevistes a més de 1.300 joves d’entre 15 i 17 anys.

Inma Pastor, professora de Sociologia i cap del grup de recerca encarregat de l’enquesta, va explicar que s’han qüestionat dos tipus de consum: el provatiu, és a dir, si els joves han consumit mínim una vegada qualsevol de les substàncies tractades, i, el segon, si ho han fet en els últims 30 dies. Així, els resultats han mostrat que un major nombre de noies han dut a terme ambdós tipus de consum (32% i 18%), en comparació amb els nois (21% i 13%). Pel que fa al cànnabis, les noies també han obtingut dades més altes (un 16%) que els nois (12%).

Pel que fa al consum d’alcohol, nois i noies presenten dades semblants: un 68% l’han consumit mínim una vegada, mentre que el 40% l’han provat els últims 30 dies. D’altra banda, el 23% han fet alguna vegada binge drinking (veure el màxim d’alcohol en poc temps), i un 18% s’han emborratxat l’últim mes. Pel que fa al consum de manera habitual de dues o més substàncies, les noies tornen a anar al capdavant, amb un 37%, enfront del 26% dels nois.

Amb relació a totes aquestes a dades, Pastor va concloure que «no mostren una fotografia més preocupant que en altres llocs», però sí que alerta que no estan aconseguint retardar l’edat d’inici de consum de substàncies, que sol ser entorn els 14-15 anys. «Hi ha la necessitat que com a societat ens comprometem a treballar per a reduir el consum de substàncies, sobretot l’alcohol». 

La professora va explicar que el seu consum està «massa normalitzat», i que existeixen pocs factors de protecció que ajudin a canviar la situació. Aquests, també qüestionats en l’enquesta, engloben des de les relacions parentals fins l’autoestima; com millors siguin aquests factors, menys risc tindrà un jove de caure en una conducta addictiva.

La paradoxa informativa

Pastor va explicar que l’estudi també els ha servit per esbrinar quin nivell d’informació tenen els joves, i quines són les seves principals fonts. Aquestes han resultat ser ser una barreja entre supervisades, com el seu centre educatiu o professionals, i no supervisades, com els seus amics.

Amb tot, la professora va remarcar que s’han trobat amb una paradoxa informativa: «està ben informat no és l’element clau per a que es produexi un descens del consum de susbtàncies».