Belzunegui: «Els nois beuen per passar-ho bé, les noies ho fan per a oblidar els seus problemes»

— Una de les principals conclusions de l’estudi és que una major informació no implica menys consum en els adolescents. Per què?

— Perquè és un fet paradoxal. La informació dels riscos i conseqüències del consum d’alcohol ve contrarestat per l’ús social que en fem. Els adolescents pensen M’estan dient que és dolent, però fins i tot la meva àvia beu. Tot i això, en els darrers anys sí que hem vist que les campanyes informatives ha fet baixar el consum del tabac, per exemple.

— De quina forma s’ha reduït el consum?

— El 2015, el primer any que vam fer aquesta mena d’enquestes, el consum de tabac dels adolescents en els últims 30 dies era del 21,2%. Enguany, és del 14,9%.

— En aquest sentit, destaca que hi hagi més noies fumadores que nois. Com s’explica?

— Sí, tot i que les diferències no són molt pronunciades. Hi ha un 17% de noies consumidores de tabac per un 12,4% de nois. És interessant perquè hi ha hagut una equiparació de l’’ús entre els dos gèneres. Pel que fa a les noies, creiem que pot haver-hi un factor disruptiu, de voler provar i saltar-te les normes. També, d’una falsa sensació d’empoderament.Al cap i a la fi, de deixar de ser una nena bona.

— I pel que fa a l’alcohol, el consum també ha disminuït en els darrers anys?

— També ho ha fet. El 2015 el percentatge de consum en nois i noies se situava al 47%. Actualment, es troba al 38,4%. Continuen sent xifres altes, però evidencia una reducció.

— Hi ha diferències entre nois i noies a l’hora de beure?

— Els nois beuen per passar-ho bé, per estar amb els amics. És un fet molt social. En canvi, les noies beuen per trobar-se bé, per no pensar en els seus problemes. És una acció més introspectiva. Això és una hipòtesi que tenim, que encara hem de confirmar. Però tindria sentit perquè en nombrosos estudis les noies presenten un pitjor estat emocional que els nois.

— Quins factors creuen que causen aquest malestar en les noies?

— Són diversos. Un punt important és l’autoestima i l’acceptació del físic. Aquí, les noies tenen més dificultats que els nois perquè la pressió estètica és major. Se’ls exigeix molt més a elles, però també en l’àmbit dels estudis, familiar o social. Això provoca que tinguin un determinat comportament. Ells se senten més lliures.

— Més enllà de l’alcohol, hi ha altres contrastos de consum entre els gèneres?

— Els noies consumeixen substàncies més perilloses, com el MDMA, la cocaïna, l’èxtasi. Tot i això, en els adolescents aquest percentatge és molt baix, no arriba a l’1%.

— Tenen una percepció del risc diferent?

— Sí, les noies asseguren estar més informades i detectar millor els riscos. Hi hem de parlar de formes diferents.

— Quin és el camí per continuar amb aquesta disminució en el consum?

— Les polítiques de prevenció són fonamentals. És a dir, les campanyes de l’Ajuntament a través del servei d’addiccions, les campanyes per centres educatius, a peu de carrer. Estan molt enfocades a donar informació fiable i contrastada perquè els adolescents sàpiguen quin efecte pot tenir beure o fumar.

— Recentment, es va generar molta polèmica per una campanya informativa de la Federació de Casals Joves de Catalunya anomenada T-Drogues, que va arribar als jutjats.

— No qualsevol entitat ha de fer o pot fer tasques de prevenció. Sempre han de ser institucions amb dades empíriques, sense missatges alarmistes, sabent com es mou el món del consum. Sobretot, per aconseguir un efecte que no es parla mai: que aquells que no consumeixen, no ho facin. Són 6 de cada 10 adolescents. L’entorn social els empenta a consumir i hem d’ajudar a fer que es reafirmin en la seva decisió.

— L’enquesta que han presentat també tracta la despesa i addicció als videojocs. Quines conclusions n’extreuen?

— Aquests aspectes els hem incorporat enguany. Observem que ha augmentat l’ús compulsiu d’internet. Hi ha més nois que noies que juguen a jocs d’atzar d’internet. Però hi ha més noies que nois que fan un ús compulsiu d’internet.