Yoel Vargas, el ‘bailaor’ tarragoní que trepitja fort

Dels cinc finalistes al Premi Princesa de Girona en l’apartat d’Art, que premia joves que treballen en qualsevol disciplina de les arts i les lletres, Yoel Vargas era el més jove. Aquest tarragoní de vint anys no es va endur els 20.000 euros del guardó, que finalment va ser per a l’actriu Victoria Luengo, però pot presumir amb orgull d’haver sigut finalista entre els més de 110 candidats que optaven al premi.

Ara, aquest reconeixement passa a fer més llarga la llista de premis que, en tan pocs anys de trajectòria, ja acumula el bailaor, entre els quals la Medalla d’or al Tanzolymp, el Premi AISGE al ballarí excel·lent al Certamen Coreogràfic de Madrid o el Premi Fundació Dávalos-Fletcher a la Convocatòria Nacional de Castelló amb coreografies d’autoria pròpia.

El Yoel, que en l’actualitat viu a Madrid «perquè és el centre de tota la feina», va sentir passió pel flamenc i el ball des de ben petit: «A la meva família sempre li ha agradat l’art, a casa es veia com una meravella de la vida. I com que la meva germana gran ballava, de seguida vaig dir que jo volia fer el mateix que la meva tata». 

El Yoel es va acabar graduant en Dansa espanyola (amb Matrícula d’honor) a l’Institut del Teatre, i amb només disset anys ja va entrar a formar part de la Companyia de Manuel Liñan, que el va portar de gira per Nova York, Miami o Mèxic entre altres. Des de llavors, no ha parat d’actuar, fent de solista en diverses companyies, així com amb espectacles d’autoria pròpia. 

Tot plegat ho combina actuant com a bailaor convidat en dos tablaos de Madrid, el Flamenco de Leones i El Corral de la Morería. Va ser en aquest on el Yoel va tenir l’oportunitat d’actuar per al cineasta Pedro Almodóvar, que hi va anar acompanyat de les actrius Tilda Swinton i Julianne Moore. «Vaig poder estar amb ells una estona i em van explicar que els havia fascinat l’actuació», recorda el bailaor.

Aquesta fascinació que desperta el seu treball, i que ha estat compartida i reconeguda en l’àmbit internacional, el Yoel l’atribueix a dues raons. La primera, explica, fa referència al mestratge i les influències rebudes en els anys de formació: «Tots els mestres que he tingut m’han aportat un granet de sorra, i al final el meu ball és una mena de castell format per tots aquests granets». 

En aquest sentit, el Yoel també assegura haver-se nodrit de l’experiència i els coneixements de tots els companys d’espectacle que ha tingut, així com d’artistes de referència, i de la inspiració que li arriba del món de la música, la pintura o la moda. El segon element que, en opinió del tarragoní defineix el seu treball, és la llibertat interpretativa: «Em considero un artista molt intuïtiu. A partir de la formació que he rebut, em moc i faig el que sento, el que em diu el cos. Si em ve de gust fer dos girs, o ballar amb bata de cola, ho faig».

En aquest mateix sentit, el Yoel assegura sentir-se afortunat «perquè a tots els llocs on m’he format m’han permès aquesta llibertat creativa». Pel que fa als seus processos creatius, explica que la seva voluntat és «fer una lectura contemporània de la dansa espanyola, mirant al passat i les seves fonts, per formar-ne una visió nova».

En l’actualitat, el bailaor està immers en la creació d’un nou espectacle, Óbito, en el qual fa una reflexió al voltant dels ritus de la mort. Hi està treballant amb el compositor Juan Manuel de las Heras, de qui explica que «es va formar en la música clàssica, però tot just ara ha començat a beure del jazz i del flamenc, fet que donarà peu a una obra molt rica, tant pel que fa als estils musicals com als artístics».