Diari Més

Economia

El Port de Tarragona augmenta un 10% el tràfic de mercaderies amb 33 milions de tones el 2023

La sequera i la guerra a Ucraïna provoca unes xifres rècord dels productes agroalimentaris

El president del Port, Saül Garreta, i el director general, Ramon Garcia, van fer balanç del 2023.Port de Tarragona

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

«Són xifres per treure pit». Això va expressar Saül Garreta, president del Port de Tarragona, en la presentació dels resultats de l’any passat. L’Autoritat Portuària ha augmentat un 9,9% el tràfic de mercaderies el 2023 respecte del 2022. La xifra total és de 33 milions de tones mogudes, situant-se com el port que més creix a Espanya en el darrer any.

El 63% de les tones transportades són de productes líquids, mentre que el 31% són sòlids. 

D’una banda, pel que fa als líquids, destaquen les gairebé 10 milions de tones de cru de petroli, «ja que enguany no hem tingut parada a Repsol», va apuntar Garreta. «Si això canvia, que acabarà passant, ara és el moment de preparar-nos», va alertar el president. En aquest sentit, va destacar «l’esforç ingent» que està fent la indústria petroquímica per impulsar la transformació energètica al territori, perquè «o la fem, o ens la faran».

De l’altra, pel que fa als sòlids a lloure, el 2023 va suposar un any de rècord històric, amb més de 10 milions de tones. Aquestes xifres s’expliquen per dues raons: la guerra a Ucraïna i la sequera. El país presidit per Zelenski protagonitza el 42% dels productes agroalimentaris. També destaca el paper de Bulgària i Romania, amb un 25% dels moviments. Unes xifres que es mantindran «estables els pròxims anys, segons va apuntar Ramón García, director general del Port.

«Els cereals que no es poden produir al territori han d’arribar d’alguna banda», va indicar García. En aquest sentit, el president va exposar que la situació «s’ha de corregir», però que no es pot «demonitzar» els ports. A més, Garreta va afirmar que el Port «és un aliat» dels pagesos, ja que part d’aquest cereal «és necessari per a les pròpies granges dels ramaders». 

Els dirigents també van destacar l’augment de més del 20% del tràfic de fruites tropicals, però van apuntar que es necessita «més regularitat en el transport ferroviari perquè molts pagesos en volen exportar». «Som els principals importadors de kiwis de Nova Zelanda, però molts contenidors tornen buits. Hem d’intentar que tornin plens de pomes de Lleida o productes del territori», va indicar Garreta.

Ser exportador de vehicles

Més enllà, davant aquestes dades, Garreta té un objectiu clar: «Tenim la maduresa suficient per a augmentar el tràfic de càrregues generals, que ara és només del 6%. Són xifres molt baixes». Per a revertir-ho, el president destaca dos sectors. En primera instància, la indústria automobilística, ja que el Port de Tarragona és un gran importador de cotxes asiàtics, sobretot de Corea. «Empreses del sector implementaran bases a Europa i ens hem de preparar per ser-hi aliats i donar resposta a les seves necessitats. No és el mateix ser exportador que importador», va remarcar Garreta.

En segona instància, el tràfic dels animals vius, ja que només Cartagena i Tarragona són els ports amb aquest tràfic a tot el país. Tot i això, a la ciutat manca «corregir una anomalia» i és que l’Autoritat Portuària no disposa d’un servei d’inspecció 24 hores. «Hi estem treballant i ja ho hem demanat a l’Administració. El subdelegat del Govern, Santiago Castellà, està liderant les negociacions», va exposar García.

40% més d’ingressos

Tots aquests moviments suposen uns ingressos totals de més de 64 milions d’euros, una xifra molt semblant a la del 2022. En l’última dècada, els ingressos han augmentat un 40%. El bon moment del Port de Tarragona s’exemplifica en el balanç EBITDA, un paràmetre que indica la salut d’una empresa, que se situa en els 34,9 milions d’euros, «el millor dels últims anys». Respecte a l’endeutament de la companyia, Garreta va explicar que «està controlat» i que es troba en els 36 milions d’euros. Les inversions del 2023 van suposar 16 milions d’euros. «El Port no estirarà mai més el braç que la màniga», va reblar el president.

Construir molins flotants

200 metres d’alçada i una plataforma com un camp de futbol. Així són els anomenats molins offshore, els aerogeneradors flotants. «Aquests molins no es poden construir a cap altre lloc que al Port», va assegurar el president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta. El Port de Tarragona fa mesos que negocia amb més d’una desena d’empreses del sector l’impuls de la indústria a la ciutat. «Ja tenim l’experiència. Ara, moltes inversions es posaran en funcionament alhora i podrem donar resposta a la demanda», va afirmar Garreta. Aquests nous aerogeneradors podrien generar entre 15 i 20 MW.
tracking