Anna Palau: «De què serveix tenir desfibril·ladors a tots llocs si després la gent no els sap utilitzar?»

Què es trobaran els ciutadans que s’apuntin a un dels cursos del projecte Reanima?

AP: «Són cursos que duren quatre hores, amb un examen previ i un posterior. Hi ha una part teòrica, però sobretot molta pràctica, que garanteix que qui ve aprèn a fer les maniobres».

MM: «Els alumnes surten del curs sabent què fer i com reaccionar si es troben amb una persona inconscient».

Quan es fan aquestes formacions i quin cost tenen?

AP: «Tenen un cost de cinquanta euros. Ara mateix, són totalment gratuïts perquè hem rebut una subvenció de la Fundació Antonius Musa».

MM: «Fem els cursos en una tarda, a la seu del col·legi, però també ens podem desplaçar si hi ha demanda. Dividim els alumnes en grups de vuit persones per cada instructor. Els interessats es poden inscriure a través de la pàgina web del col·legi».

Molts centres escolars del país comencen a formar els joves en aquestes maniobres.

AP: «Cada cop més els infants surten de les escoles sabent les maniobres bàsiques. Des de petits ja es va ensenyant i ho tenen molt interioritzat, però encara estem molt darrere d’Europa».

MM: «A nivell europeu fa anys que es van adonar que els nens es crien amb els avis. No amb els pares, que estan treballant. Llavors, molts infants es trobaven amb una parada cardiorespiratòria dels avis i no sabien reaccionar. A través de la formació, van veure que es podien salvar vides».

Tothom se’n recorda de la cançó de la Macarena quan pensa en maniobres bàsiques davant una parada, però poc més. Falta sensibilització?

AP: «Sí. Tots volem parlar anglès per comunicar-nos i ho entenc. Però no aprenem les maniobres bàsiques per a poder salvar la vida del nostre fill, pare, àvia o tieta».

MM: «A més, que no és difícil. Tothom, qualsevol persona ho pot fer».

Què s’ha de tenir en compte a l’hora de fer una compressió?

AP: «Perquè una compressió sigui de gran qualitat ha de tenir una profunditat entre cinc i sis centímetres i una freqüència d’entre 100 i 120 per minut. Al curs tenim un sistema de feedback que et va dient si ho fas bé o no».

Qui se sol apuntar als cursos?

MM:«Tenim tant gent gran com jove. Acostumen a ser persones que han tingut una experiència d’una parada a una persona pròxima i s’han sentit impotents davant l’escenari».

En una parada, quin és el temps crític per actuar?

AP:«Generalment, acostumen a ser uns deu minuts el temps clau per a fer maniobres».

MM:«Un problema amb el qual ens trobem sovint els sanitaris és que hi ha parades on ningú fa res fins que arriba l’ambulància. Llavors, molts afectats poden acabar en estat vegetatiu o amb greus seqüeles».

Què li passa al cor en una parada cardiorespiratòria?

AP: «El que li passa al cor és que està tremolant o parat i no bomba sang. Llavors una persona externa, mitjançant la compressió, fa el que el cor faria de normal: bombar. Així, la sang arriba al cervell amb un mínim d’oxigen i de glucosa perquè no es morin les neurones ni els òrgans».

MM: «Per això és important que mentre algú va a buscar el desfibril·lador extern automàtic (DEA), una altra persona vaig fent les maniobres».

Cada cop es veuen més DEAs en ajuntaments i pavellons.

MM: «Mentre tu no vas a buscar el DEA, el poses, analitza el ritme i dona l’electroxoc, estan passant minuts clau. Al final, el dispositiu t’ho va explicant tot i és fàcil d’utilitzar».

AP:«Fins als pobles més petits i a racons de les muntanyes inhòspits trobem desfibril·ladors. Però de què serveix tenir-los si després la gent no els sap utilitzar?»