Entrevista
Marian Thioube: «Ens sentim catalanes i volem integrar-nos a la societat i compartir cultures»
La presidenta de l’Associació de Dones Africanes explica els objectius de l’entitat i els detalls de l’Iftar d’avui
La Marian Thioube és la presidenta de l’entitat, que fa un any que va néixer a Tarragona.
Avui l’Associació de Dones Africanes celebrarà el seu segon Iftar popular al Serrallo. Com va néixer aquesta idea?
«La primera edició es va organitzar l’any passat, just després de la fundació de l’associació. Volíem donar a conèixer l’entitat i a la vegada realitzar una obra social durant el mes de Ramadà, ja que la majoria dels membres som persones musulmanes i dediquem aquest temps per compartir i practicar la generositat. Volem compartir la cultura culinària africana amb la gent de Tarragona».
Per què és important compartir la vostra cultura amb Tarragona?
«Nosaltres passem més temps aquí que en els nostres països d’origen, per tant ens sentim catalanes i volem viure-ho plenament. Per poder fer-ho, hem d’integrar-nos a la societat, i per això pensem que també és important compartir les nostres tradicions amb els tarragonins, d’aquesta manera fem un intercanvi cultural».
Quins són els plats tradicionals que s’acostumen a preparar per a un Iftar o que es podran trobar aquest divendres?
«El més popular i el meu preferit és el Chebu llen, que és un plat d’arròs amb peix. També servirem crestes i bunyols típics del Senegal, cafè, infusions, sucs tradicionals…».
Tant l’acte com l’associació rep el suport de la Confraria de Pescadors, que és la vostra entitat padrina. Com és aquesta relació?
«La relació va néixer perquè molts dels marits de les dones de l’associació treballen al port. D’aquí sorgeix aquesta complicitat amb el president de la confraria Esteve Ortiz, que sempre ha estat aquí per nosaltres. Celebrem altres festes dels nostres països i sempre tenim el seu suport i el de la confraria, que és qui ens ha cedit la seu que utilitzem»
Aquest mes es complirà un any des que es va fundar l’Associació de Dones Africanes de Tarragona. Com neix aquesta entitat?
«Es podria dir que l’associació feia anys que existia, simplement no de manera formal. Estava parlant amb unes amigues de Gàmbia i Guinea Equatorial que també viuen aquí a Tarragona. Nosaltres sempre hem fet aquesta feina de suport i acompanyament a les persones de la nostra comunitat. Llavors un dia vam dir «per què no fem això formalment?», ja que suposàvem que tindríem molt més impacte. Ara l’associació, a part de buscar la integració de la comunitat, lluita contra la violència de gènere, la mutilació femenina i el matrimoni infantil. També donem suport a famílies monoparentals, ja que és molt dur ser migrant i estar sol en un país que no coneixes mentre intentes cuidar els teus fills».
Quin balanç feu d’aquest primer any?
«Hem treballat molt i hem pogut tancar un projecte amb l’ajuda de la Diputació, destinat a l’empoderament els drets sexuals i reproductius de les dones migrants, ja que és un tema tabú a l’Àfrica. Hem rebut un feedback molt positiu per aquesta iniciativa. I per l’any vinent, estem treballant ja en un altre projecte sobre la violència de gènere i esperem comptar amb un nou local».