Una història de mare i filla local i universal

Una dona, la Lisa, que ha arribat a l’edat de 65 anys, escriu una carta a la mare, que en té 90. A través d’aquesta veu epistolar, el lector anirà coneixent la vida de totes dues, i com ha estat la seva relació durant aquestes sis dècades i mitja. 

L’autor d’aquesta trama, l’escriptor Alfons Cama, n’avança una dada fonamental, en assegurar que, amb aquesta novel·la «volia explicar una relació maternofilial dura». Però La lluna turquesa (Editorial Aledis), té altres elements i personatges que l’autor ha combinat amb aquesta idea de fons per fer créixer la història. 

És el cas, per exemple, de la Greta, la millor amiga de la protagonista, «que és el contrapunt d’aquesta relació mare-filla i que, d’alguna manera, fa obrir els ulls a la protagonista, perquè vegi el món d’una manera diferent de la de la seva família barcelonina, benestant i catòlica». O la trama que transcorre de manera intercalada, però ben travada, pel Perú i l’Índia. 

Tot plegat, assegura l’autor, sense que hi hagi cap tint autobiogràfic, ni en la relació complicada de la filla amb la mare, ni amb el cognom del pare de la protagonista, Cama. En el primer cas, l’Alfons, va escollir adoptar la veu d’una dona precisament per allunyar-se de la idea d’autobiografia.

 L’exercici d’escriure des de la perspectiva femenina, assegura, va funcionar de manera fluida. Així i tot, admet que s’ha trobat sovint haver de justificar per què va optar per posar-se en la pell d’una dona: «Sempre contesto que, si Gustave Flaubert no s’hagués posat en la pell de l’Emma, ara no tindríem Madame Bovary, que és una novel·la universal».

Quant a la qüestió del cognom, l’Alfons va voler jugar a transitar per les tres branques dels Cama que té localitzades arreu del món: la catalana, la peruana i l’índia. 

És per tot plegat, afirma l’escriptor, que La lluna turquesa «és una novel·la de capes que pivoten al voltant d’un objecte, un gerro cerimonial que va transitant a través de la història». A la vegada, afegeix Cama, «també ha acabat sent una novel·la de dones, perquè encara que en un principi no ho buscava, s’hi ha acabat transformant». 

Alfons Cama presentarà la novel·la aquesta mateixa setmana a Tarragona. Concretament, ho farà demà dimecres, 17 d’abril, a les 19h a la Casa de les Lletres (Centre Cultural Antic Ajuntament), al carrer Major, 39, de Tarragona. L’acte serà conduït per l’escriptora Coia Valls, i comptarà amb la intervenció del grup Ara Teatre.

Aquesta novel·la arriba dos anys després de la publicació del conte Nabil «Robapinyes» (El Cep i la Nansa, 2022), la primera incursió en el gènere infantil d’aquest escriptor nascut a Calonge (Baix Empordà), que viu a Tarragona des de 1987. Amb anterioritat, Cama havia publicat altres novel·les, entre les quals El llarg silenci dels botxins (Editorial Trípode, 2020) i El primer piteu (Editorial Gregal, 2019 – reeditada el 2014).

En aquesta ocasió, la novel·la de Cama compta amb el pròleg de Blanca Busquets, que descriu la història com «un relat que se t’endú».