Sant Jordi
La subdelegació del govern de Tarragona reuneix una vintena d'escriptors locals
L'editorial Silva afirma que la gran majoria d'autors han optat per la novel·la negra aquesta temporada
La subdelegació del govern espanyol a Tarragona ha reunit, per primera vegada i coincidint amb la diada de Sant Jordi, una vintena d'escriptors locals. Un canvi que també s'ha evidenciat des de l'exterior, on una senyera decora la façana.
«Hem obert una tradició que esperem que duri molts anys», ha celebrat el subdelegat, Santiago Castellà, qui considera que «participar de la festa i de la cultura catalana, de la rosa i del llibre, era important».
En la trobada hi han participat autors de perfils diversos i provinents de diferents zones de la demarcació, però tots representants per l'editorial Silva. El seu director, Manuel Rivera, ha subratllat que la novel·la negra ha estat el gènere que més ha predominat aquesta temporada.
Segons Rivera, la diada de Sant Jordi acostuma a estar marcada pels «best sellers de grans editorials» i les edicions locals. En aquest sentit, ha lamentat que «moltes vegades, la paraula local estigui desprestigiada» i ha defensat que «quan surt una novel·la de Madrid o de Nova York també és local».
Pel que fa als llibres més venuts, el director de l'editorial Silva ha celebrat que Lo Carrasclet. Crònica d'un irreductible (1687-1743), de Jaume Borràs, continuï sent un dels més venuts, tres anys després. També ha destacat 101 llegendes i curiositats de Tarragona, de Joan Noguera, Justícia de garrot. Els crims de Gandesa de 1885 de Josep Gironès, o Pròcul. Governador de Tarraco d'Albert Saludes.
Per la seva banda, els escriptors han aplaudit la iniciativa del govern espanyol, tot i que han subratllat que «les administracions haurien d'estar presents durant tot l'any». «La cultura i els llibres són per a cada dia», ha afirmat l'escriptor Jaume Borràs. Tot i això, ha defensat que també «és bonic que existeixi un dia que ens ho recordi».
Et pot interessar:
Terra Alta
Josep Gironès: «Dels Crims de Gandesa la gent no vol parlar-ne ni que se’n parli»
Cristina Serret