L'Hospital Francolí de Tarragona ofereix tallers de prevenció de caigudes per persones que han tingut una fractura

Dades de l’ICS indiquen que un 30% de les dones de més de 50 anys patirà una fractura per fragilitat durant la seva vida. És per això que la Unitat de Coordinació de Fractures per Fragilitat, que està formada per l’Hospital de dia d’Atenció Intermèdia Francolí, l’Hospital Joan XXIII, i l’Atenció Primària de l’ICS Camp de Tarragona, va posar en marxa l’Escola de Prevenció de Caigudes. Les sessions tenen lloc a l’Hospital Francolí i estan adreçades a persones grans que hagin tingut un trencament ossi o caigudes de repetició.

«El projecte neix l’any 2021 a partir de la inquietud de diversos professionals que treballem a l’hospital. Vèiem que molts pacients repetien i tornaven a estar ingressats per una fractura, i sabem que això pot arribar a disminuir molt la qualitat de vida», explica Yolanda Moñivas, la metge rehabilitadora que coordina el projecte. «Un cop un pacient té una fractura major per fragilitat, el risc que té de patir una segona fractura en els dos següents anys es multiplica per 5», afirma Moñivas. Per evitar això, el programa analitza els factors de risc de cada pacient i els explica quins són, oferint-los eines per eliminar-los.

El programa té una durada total de 8 setmanes i cada grup té entre 4 i 6 participants, que han estat derivats per especialistes. Durant la primera setmana, un grup de professionals multidisciplinaris realitzen una valoració integral de cada pacient, i en el transcurs de les pròximes 6 setmanes, aquests participen en tallers de prevenció de caigudes que s’imparteixen durant dues hores, dos dies a la setmana.  Finalment, l’última setmana es repeteix la valoració integral i es comparen els resultats amb els inicials. «Estem molt contents, perquè la millora és significant, i els pacients també ho noten», assegura Moñivas.

Pacients satisfets

Totes les pacients actuals del programa, que es troben a la sisena setmana d’aquest, es mostren molt satisfetes amb els resultats que estan obtenint. «Caic molt perquè no tinc estabilitat, llavors la meva doctora de capçalera em va proposar participar en aquest programa. Al principi vaig dubtar, però ara m’alegro d’haver participat, perquè he après molt. Ho continuaria fent, però tot té el seu final i el taller el necessiten altres persones», explica Lucrecia de Miguel.

«M’ha anat de meravella. Camino una mica més ràpid que abans, nedo amb més agilitat... He notat una millora tant física com emocional», afirma Ana María Bermejo. A més, totes valoren positivament que l’activitat sigui grupal. «Et sents més acompanyada i més lliure a l’hora de fer els exercicis. Fins i tot ens fa llàstima que s’acabi, perquè ens agrada venir», afirma Carmen Cruz.

Els participants dediquen la primera hora de les sessions a la fisioteràpia i la segona a la teràpia ocupacional. Durant la primera, el grup fa exercicis cardiorespiratoris, de flexibilitat, d’equilibri i de força. «Els últims són especialment importants, ja que amb l’edat perdem força i musculatura, i això suposa un gran risc de caiguda», explica Mar Grasa, fisioterapeuta del programa. 

Per l’altra banda, a les sessions de teràpia ocupacional, els pacients treballen activitats de la vida diària i fan exercicis pràctics d’accions bàsiques com aixecar-se del terra. També reben educació sanitària a través d’imatges i explicacions, i practiquen tècniques d’economia articular i de consciència corporal entre d’altres. «Tractem tots els aspectes de prevenció, ja que aquesta és molt important en qualsevol àmbit de la salut», explica Irene Gómez, terapeuta ocupacional del taller.

Et pot interessar: