Territori
El govern de Tarragona aposta perquè la ciutat creixi per la Vall del Llorito i Mas d’en Sorder
S’incorpora la Budallera a l’Anella Verda, però hi haurà una zona on s’urbanitzarà
La ciutat de Tarragona no només creixerà per Ponent, sinó també per Llevant. El nou POUM inclou fins a deu plans parcials, entre els quals destaca el de Terres Cavades (PP-41). «Recuperem el projecte de la Vall del Llorito, però plantejant un creixement sostenible», apuntava l’alcalde, Rubén Viñuales. És a dir, s’ha fet una proposta redimensionada respecte al que es contemplava a l’antic POUM.
El govern municipal també vol recuperar el PP-43 de Mas d’en Sorder, amb la construcció d’habitatges als terrenys més propers al Catllar i la recuperació de l’hotel.
Aquest serà un dels punts més controvertits durant les negociacions per a l’aprovació inicial del document, ja que hi ha partits de l’oposició que no ho acaben de veure clar. En el cas d’ERC, s’oposen a «fer-hi un barri que envaeixi l’Anella Verda» i advertien que «a futur podria suposar que un jutge tombés de nou el POUM».
D’altra banda, la proposta dels socialistes incorpora gran part de la Budallera a l’Anella Verda, convertint-la en no urbanitzable. Viñuales explicava, però, que «es manté un petit creixement per aquesta zona perquè els tècnics deien que era necessari».
Habitatge social
Entre tots els plans de millora urbana i plans parcials, es preveu la construcció de més de 13.000 habitatges de protecció oficial, els quals es repartiran per tota la ciutat. «N’hi haurà a Ponent i també a Llevant», apuntava el conseller de Territori, Nacho Garcia, qui afegia que «quan es concentren en un barri, es creen guetos».
L’alcalde, per la seva banda, apuntava que el nou POUM vol que «la qualitat de vida de tots sigui l’òptima» i que està pensat per a una Tarragona d’uns 180.000 habitants. D’altra banda, confessava que «probablement, serà l’últim POUM de creixement que tindrà la ciutat».
El POUM preveu construir a una part de l’Horta Gran per unir centre i Ponent
Aconseguir la cohesió entre el centre de Tarragona i els barris de Ponent és un dels principals eixos de la proposta de POUM que va presentar ahir el govern municipal. Aquesta unió s’aconseguirà a través de l’Horta Gran, que tot i que es preservarà com una gran zona verda, es reservarà una petita parcel·la com a sòl urbanitzable.
Així, es construirà un nou barri entre l’N-340 i la T-11, que s’allargarà fins a Icomar. Tanmateix, el nou barri tecnològic que es preveu construir al polígon industrial Francolí, també servirà per trencar la barrera «física i psicològica» que suposa el riu Francolí, apuntava ahir l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. De fet, es volen crear diversos ponts que uniran una banda amb l’altra.
El conseller de Territori, Nacho García, assenyalava el desequilibri econòmic que existeix entre Ponent i la resta de la ciutat. «La renda per capita és molt baixa», assenyalava l’edil. Segons les dades municipals, és inferior als 10.000 euros. Així, l’alcalde defensava la urbanització entre el centre i Ponent suposarà només una millora urbanística, sinó també social. De fet, el govern també proposa la construcció de la futura estació de trens a l’Horta Gran, tocant a l’A-27.
En el POUM del 2013 es va incloure un Pla Parcial de l’Horta Gran (PP-46), el qual considerava urbanitzar gairebé tota la seva superfície. «El que plantegem ara és un projecte nou, ja que abans no es parlava d’unir centre i Ponent», afirmava García, qui indicava que «no s’hi preveia una gran zona verda». En la proposta del nou POUM, en canvi, es protegeix la major part del terreny de l’Horta Gran com a sòl no urbanitzable, apostant per convertir-la en un parc agrari. En aquest sentit, Viñuales remarcava que l’Horta Gran, amb la Tabacalera i el parc fluvial del Francolí, «marcaran la nova centralitat de Tarragona».
L’antiga Laboral, entre Campclar i Bonavista
La futura estació de trens s’ubicarà a l’Horta Gran
L’Anella Verda sumarà 320 hectàrees
Et pot interessar:
Tarragona
L’elevat preu de les compensacions a CLH obre la porta a hotels al barri tecnològic
Carlos Domènech Goñi