Jordi Bertran: «La figura de Puigdemont va ser cabdal per a la meva decisió. Tindrà un paper clau en la història de Catalunya»

Després de gairebé quatre dècades treballant en la gestió cultural fa el pas a la política. Per què ara?

«Jo no he militat mai a cap partit ni m’he presentat en cap llista. Però la proposta m’ha arribat en un moment on complia els requisits que es buscaven. Un perfil més tècnic del món de la cultura, on porto molt de temps involucrat, i que fos independent».

Va ser difícil prendre la decisió?

«El partit m’ho va proposar a Setmana Santa, tampoc vaig tenir molt temps. Vaig parlar amb la família. Aquí, els meus fills van ser molt importants perquè em van encoratjar a fer el pas».

Per què ha escollit la candidatura de Junts+Puigdemont per Catalunya?

«Em va motivar que es pensés en la ciutat de Tarragona. Jo sempre l’he defensat, d’una forma oberta, amb la idea de treballar amb tothom. D’altra banda, també estic d’acord amb un dels eixos de la candidatura: el reequilibri territorial. Les comarques tarragonines crec que ens mereixem tenir un paper destacat al conjunt del país. Hi ha un desequilibri territorial molt important a Catalunya que s’ha de revertir».

Quin rol hi va jugar que encapçali la llista Puigdemont?

«La figura i el lideratge del president Puigdemont per a la meva decisió va ser cabdal. A mi sempre m’ha semblat una situació injusta. Estem davant d’un moment important. Crec que la seva situació personal ha donat una visibilitat a Catalunya com a país, que encara no en som conscients. Tindrà un paper clau en la història de Catalunya. A més, Puigdemont genera entusiasme i trenca amb una desafecció política, que jo també he viscut».

Farà tàndem amb Mònica Sales, la número 1 de la candidatura a Tarragona.

«Sí, és una dona que fa molt de temps que escolta i treballa per al territori. També, crec que ja és una declaració d’intencions que la llista estigui encapçalada per un territori maltractat com les Terres de l’Ebre. Crec que això és indiscutible. Tarragona està ben representada a la candidatura».

Reptes culturals

Què creu que pot aportar a la candidatura?

«Crec que puc aportar la meva experiència en la gestió cultural. Sobretot perquè he vist quines maneres de treballar i iniciatives funcionen. S’ha de canviar la idea que hi ha uns senyors que fan i decideixen com ha de ser una programació d’un festival o teatre i que, aquesta programació, s’entrega a la ciutadania. Això ha funcionat durant molts anys, però ara ja no. Ha de ser molta més gent, amb visions diferents, qui prengui les decisions, escoltant la ciutadania».

Un dels principals reptes del món cultural és atraure el públic jove, el públic del futur.

«Sí, tot i que hi ha mitges veritats en aquest tema. Es sosté que els joves no participen en les iniciatives. Però sí que ho fan en aquelles que més els interessen, com poden ser els concerts. Tot i això, és veritat que altres sectors com les arts escèniques no els interessen tant. Al final, el que hem de fer és empoderar els joves i que també siguin actors culturals».

La situació del català està en constant debat. Cultura i llengua van de bracet?

«Totalment. La llengua és un altre eix principal de la candidatura. El núm. 1 i el núm. 2 som llicenciats en filologia catalana, un signe inequívoc. Pel català s’ha fet molta feina, però s’ha de continuar. És evident que al món digital la presència de la nostra llengua no és suficient. I que amb algunes administracions l’ús del català no està normalitzat».

I al sector cultural?

«Catalunya té una sèrie de mercats estratègics d’espectacles arreu del territori, com pot ser la Fira Trapezi a Reus. Aquests mercats històricament, des de la defensa de la cultura i la llengua catalana, s’han interrelacionat amb altres espectacles d’arreu del món. I han sorgit productes molt més rics i exitosos. Això mostra que amb la llengua hem de tenir una mirada internacional».

Et pot interessar: