Jutgen els membres d'una organització per obligar a prostituir-se dones estrangeres a Tarragona i Tortosa

L'Audiència de Tarragona començarà a jutjar aquest dijous 20 persones d'una suposada organització que explotava i obligava a prostituir-se a 26 dones estrangeres. Les víctimes treballaven i vivien en condicions «extremadament dures» en els vuit prostíbuls del grup, situats a Barcelona, Tarragona, Tortosa, Vilanova i la Geltrú i Sabadell. Els fets es remunten entre els anys 2008 i 2010. 

Fiscalia els acusa de 41 delictes de prostitució, d'un d'associació il·lícita, d'un altre contra els drets dels treballadors, d'un delicte continuat de blanqueig de capitals i de dos més de falsificació de document oficial. Per als màxims responsables els demana 15 anys de presó mentre que per a la resta d'integrants les peticions són de 13, 11, 9 i 6 anys.

Els 20 acusats formaven part d'una organització estructurada en forma piramidal i «fortament jerarquitzada», segons assenyala el ministeri públic en l'escrit d'acusació al qual ha tingut accés l'ACN. L'objectiu del grup era enriquir-se mitjançant l'explotació de dones estrangeres, majors d'edat, que obligaven a exercir la prostitució. 

L'activitat es duia a terme en vuit prostíbuls, tres d'ells a Tarragona, dos a Barcelona, un a Tortosa i els altres dos a Sabadell i Vilanova i la Geltrú. A més, membres de la trama traslladaven a les víctimes als diversos prostíbuls que regentaven per donar la «sensació de novetat». Segons el fiscal, les dones havien d'estar les 24 hores del dia disponibles, els set dies de la setmana. També explica que les multaven si no complien amb el «règim intern del club». 

A tall d'exemple, les sancionaven si es negaven a mantenir relacions sexuals amb els clients, si no estaven sempre disponibles o si no complien amb els 21 dies estipulats pel reemborsament de la fiança que havien d'abonar per poder treballar en els seus locals. «No podien sortir del pis durant aquests primers 21 dies, i disposaven només d'una hora diària per sortir al carrer; en el cas de tenir una emergència no se'ls permetia sortir, tampoc després de les set de la tarda», indica l'escrit.

A més, les noies havien d'entregar «immediatament» els diners que guanyaven a les anomenades «mamis» o encarregades de cada prostíbul, les quals al final de la jornada els donaven el percentatge que els corresponia pels serveis sexuals fets. Les encarregades anotaven en llibretes tant els serveis com els guanys, un sistema que s'utilitzava en tots els prostíbuls. Segons el fiscal, les condicions laborals es fixaven quan les víctimes acceptaven la «plaça», les quals es trobaven en una situació de «necessitat» i «precària» perquè no disposaven de permís de residència a Espanya.

«Condicions extremadament dures»

Segons l'escrit acusatori, les condicions imposades per l'organització eren «extremadament dures», sense horaris i pel fet que les dones s'havien de comprar el menjar. Així mateix, si es negaven a mantenir relacions sexuals amb els clients perquè tenien la menstruació, les multaven i els hi descomptaven els diners obtinguts per prostituir-se fins aquell moment.

«No disposaven d'horaris per menjar, si els serveis els ho impedia no menjaven; en el cas que el servei fos en una hora nocturna avançada, les despertaven amb crits i insults com 'vinga putes a treballar' o 'filles de putes, fastigoses, aquí no es ve a ocupar llits», relata el fiscal.

El ministeri públic en el seu escrit també manifesta que les dones estaven «atemorides», ja que havien sentit que els membres de l'organització s'havien «carregat unes quantes persones». Per la qual cosa, les víctimes acceptaven les condicions imposades davant el temor de possibles represàlies i de ser multades per qualsevol mena d'incompliment del règim laboral.

Et pot interessar: