Tarragona fa 42 anys que «pateix el perjudici» de no disposar d’un centre d’internament de menors

Tarragona és l’única província de Catalunya que no disposa d’un centre educatiu d’internament per a menors condemnats per algun delicte. Des de fa més de 40 anys, després del traspàs de competències de l’Estat a la Generalitat, el territori no té al seu abast un equipament per aquests joves.

De mitjana, uns 80 joves tarragonins, de 14 a 18 anys, són condemnats a estar internats en centres educatius cada any, segons dades del portal de transparència del Departament de Justícia. 

Tot i això, els menors no poden complir la seva sentència a la seva província, sinó que han de fer més de 100 quilòmetres per a ingressar en un centre. «És un perjudici greu tant per les famílies com per al menor. La gran majoria no tenen diners per anar a veure els seus fills», explica Jesús María del Cacho, jutge de menors de Tarragona.

Actualment, 47 menors de Tarragona compleixen una mesura d’internament decretada pel Jutjat de Menors de la província, segons dades de Justícia. 14 ho fan al centre El Segre, a Lleida. 12 a Can Llupià, a Barcelona. 8 al centre L’Alzina, a Palau-solità i Plegamans, Barcelona. 7 al centre Oriol Badia, a Barcelona, i 5 al centre Til·lers, també a Barcelona. «Com han d’anar certes famílies des de Falset o Tortosa a veure els menors? Moltes famílies pateixen perquè no saben com fer-ho», exposa el jutge.

Si s’analitza el període entre 2017 i 2021, en 5 anys un total de 620 menors tarragonins van complir una sentència d’internament, fora de la província. «Les visites són molt importants, suposen un suport pel menor. Una família ha de poder veure el seu fill o filla», indica el jutge. Fins i tot, hi ha hagut casos on els joves han preferit ingressar a la presó de Mas d’Enric en comptes d’anar a un centre educatiu.

Pel que fa al perfil dels menors, el 90% són nois, que acostumen a ser condemnats per delictes de robatoris. «En el cas de les noies són casos o bé de trastorns, que les fan ser agressives, o de violència filo-parental», afirma María del Cacho. Segons el jutge, aquest tipus de delictes contra els pares cada cop es denuncien més. «Hi va haver un període on entraven moltes denúncies als jutjats. Ara s’ha estancat una mica perquè als pares els hi costa molt fer el pas», apunta María del Cacho.

Més enllà, el context d’aquests menors s’ubica en famílies «que no controlen els menors». «Els pares estan desbordats amb l’actitud del menor. Els hi posen horaris i no els respecten», apunta el jutge. «Alguns també presenten problemes de consum de drogues i tenen un entorn d’amics amb perfils disocials i disruptius», afegeix María del Cacho.

La llunyania entre la residència dels menors i el centre educatiu d’internament dificulta els procediments de reinserció a la societat. 

Cada menor o jove internat té un programa individualitzat que inclou les activitats educatives i/o de tractament. María del Cacho assegura que la situació no evita els internaments. «En certs moments, hem sigut la província que més n’ha ordenat», rebla. «Tot i això, en el 80% dels casos tenim èxit i la situació del jove es pot reconduir. El balanç de les atencions als centres és positiu», afirma María del Cacho.

Fins a nou projectes

Segons ha pogut saber Diari Més, el Departament de Justícia ha tingut sobre la taula fins a nou possibles projectes per a crear centres educatius a Tarragona. En les darreres dècades, s’han buscat diferents ubicacions al Priorat, al camí dels Morts de Reus o fins i tot a la Budellera. Tot i això, cap proposta s’ha acabat fent efectiva. De fet, l’últim projecte presentat a la Generalitat en els últims mesos, impulsat des de Tarragona, no ha rebut resposta de Barcelona.

«Ja sabem que no disposarem d’un centre a la província. En les últimes reunions que he mantingut amb el Departament esgrimeixen que l’oferta de places és correcta i no fa falta augmentar-la», diu María del Cacho. Catalunya disposa de 337 places als centres educatius d’arreu el país. «Però jo defenso que sí que és necessari. Els internaments han de ser el més a prop possible de l’entorn dels menors», expressa el jutge. «El més greu és que no es compleix amb el sentit de la llei», conclou.

Et pot interessar: