El futur de l’embassament del Gaià al Catllar tema central del darrer debat del Port de Tarragona

El passat divendres, 3 de maig, va finalitzar el cicle de quatre debats dedicats als rius del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre amb un debat sobre el riu Gaià. En aquest es van tractar els desafiaments ambientals i l’activitat humana. 

El debat sobre la gestió del riu Gaià ha posat damunt la taula un dels principals reptes de futur: què fer a mig i llarg termini amb l’embassament del Catllar, gestionat per Repsol i amb un conveni de l’any 2011 per alliberar part del cabal al tram final a través de la supervisió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). 

Ramon Nieto, director de Serveis, Programació i Logística del complex industrial de Repsol a Tarragona, ha destacat la importància de fer un full de ruta pensant ja en el final de la concessió que té l’empresa sobre el pantà del riu Gaià, que té com a data límit el 2054. «Hem de decidir què fer entre totes les parts implicades: l’ACA, les comunitats de regants, les entitats, els municipis i els veïns. Repsol té alternatives que no tenia el 1975, quan es va construir l’embassament i només tenia aquest recurs d’aigua», ha destacat Nieto. «Repsol no té ara una necessitat imperiosa de l’aigua del Gaià i això facilita molt les coses», ha afegit.

La concessió, que es va donar per 75 anys, acaba el febrer de 2054. «Repsol té prou aigua amb la concessió del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i a més a més estem apostant per l’aigua regenerada, quasi un 20% en l’actualitat i tenim projectes per arribar al 40%», ha raonat Nieto.

«Quan s’esgota la concessió de l’embassament del Gaià la llei diu que s’ha de reconstituir l’estat inicial. Però ara no es pot treure l’embassament, a la primera gaianada hi hauria morts. Hi ha càmpings i un munt d’infraestructures a la part baixa que no hi eren», ha explicat en la mateixa línia Joan Díaz Rull, ex alcalde del Catllar i col·laborador de l’Associació Terres del Gaià.

Díaz Rull ha posat context històric a la gestió de l’embassament. «És important saber d’on venim. L’any 1974 es va coronar un embassament per 8 hectòmetres cúbics d’aigua (Hm3). Es va fer llavors un recreixement de l’embassament, del projecte inicial, i es va pujar la coronació 50 metres, passant de 8 Hm3 a 60 Hm3 sobre un riu de cabal mitjà de 8 Hm3. Farien falta vuit anys per omplir l’embassament. Va ser un despropòsit darrere l’altre», ha recordat Díaz, que participa en les comissions de seguiment del conveni d'alliberament de cabals ambientals al riu Gaià.

Antonio Ruiz de Castroviejo, vicepresident de l’Associació Terres del Gaià, ha recordat que l’entitat va començar justament per «l’esperit de lluita al Baix Gaià, una pol·lució pel que es considera un greuge, un embassament sobredimensionat i un riu segrestat en aquella època al 100%».

Tots tres ponents han coincidit en la necessitat de gestionar el futur de l’embassament i del riu Gaià a mig i llarg termini, per buscar grans consensos en el context actual d’emergència climàtica i menys precipitacions. «Sabem que en 30 anys s’ha de fer alguna cosa perquè acaba la concessió. Millor fer-ho i planificar-ho amb temps, hem d’arribar a un acord amb l’ACA, les administracions locals i els regants», destaca Nieto. «Vull pensar que ho sabrem fer i que ho farem bé. Que Repsol ho tingui damunt de la taula és important», ha dit en aquest sentit Díaz Rull. «El futur l’hem de planificar entre tots, enfrontar-nos entre els sectors d’un territori no ens ha anat mai bé», ha conclòs Ruiz de Castroviejo.

Et pot interessar: