Patrimoni
Una troballa d'alt valor: les restes romanes de l'avinguda Andorra aturen la construcció d'habitatges
La promotora parlarà amb Generalitat i Ajuntament per decidir el futur del projecte al PP1
Les restes romanes trobades a l’avinguda Andorra són d’alt valor i no es poden traslladar. Això obligarà la promotora, InmoCaixa, a refer el projecte d’urbanització en cas que vulgui tirar endavant amb la construcció dels 300 habitatges previstos. «Ho tractarem amb la Generalitat i l’Ajuntament per decidir què fer», informen fonts d’InmoCaixa a Diari Més.
El passat mes de març, aquest mitjà va avançar que les restes romanes trobades als terrenys del PP1, a l’inici de l’avinguda Andorra en sentit Tarragona, havien frenat la urbanització prevista, que ja comptava amb l’aprovació inicial per part de l’Ajuntament.
Després de les excavacions realitzades les darreres setmanes s’ha constatat la importància de les restes romanes trobades. «Els resultats obtinguts fins ara són suficientment clars per a constatar la incompatibilitat del projecte d’urbanització actual amb la preservació de les restes arqueològiques», expliquen des de la Generalitat.
Els vestigis trobats consisteixen en restes de l’aqüeducte romà del Francolí, d’un edifici d’uns 59 metres quadrats, d’una sitja i d’un possible enterrament, però en podria haver-hi més. «S’ha delimitat una àrea arqueològica que, molt possiblement, s’estengui pel costat sud, on no s’ha pogut actuar i on s’observa una clara continuïtat en la presència de restes i estructures antigues», recalquen fonts de l’administració catalana.
El conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Nacho García, explica que des del consistori van treballar amb l’objectiu de traslladar les restes i fer possible el projecte d’urbanització, però finalment no ha estat permès. «Les restes tenen un alt valor i no és possible traslladar-les», diu García.
Quan es troben unes restes arqueològiques primer s’estudien, per tal de valorar-les, i després es poden prendre tres decisions: destruir-les perquè no tenen valor, traslladar-les a un altre punt o bé preservar-les. El projecte de construcció que es plantejava ubicava dos nous carrers just al punt on es troben les restes més significatives. «Es veurien afectades i parcialment destruïdes pels carrers que s’hi superposen», detallen fonts de la Generalitat.
Més excavacions
Per tal d’acabar de valorar la viabilitat del projecte cal completar la informació arqueològica amb noves intervencions. Segons expliquen fonts de la Generalitat, aquestes excavacions «permetran concretar millor la superfície ocupada per les restes». Amb aquesta informació, afegeixen, «es podrà modificar el projecte d’urbanització per tal que sigui compatible amb la preservació del patrimoni arqueològic».
Les restes tenen la màxima protecció del patrimoni cultural català. Cronològicament, els experts les proposen en una datació d’època romana alt imperial (segles I i II), en el cas de la calçada i els edificis principals. Tot i això, també plantegen l’existència d’una fase anterior associada a estructures més senzilles situades a cotes inferiors. Amb els estudis fets, InmoCaixa decidirà el futur del projecte.
Et pot interessar:
Tarragona
La troballa d’un edifici romà de 59 metres quadrats frena la construcció de 300 habitatges a Tarragona
Carlos Domènech Goñi