Jugant com els nens de Tàrraco

El Camp de Mart estava ahir ple de vida. Uns dos milers d’alumnes de cinquè de primària d’arreu del Tarragonès es van donar cita ahir a la capital per participar en la XXII Jornada d’Aprenentatge Actiu: Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco. Els escolars van poder gaudir d’infinitat de jocs i activitats per viatjar al passat i conèixer quins eren els passatemps d’aquells infants de l’època de l’Imperi Romà.

Tot i l’amenaça de pluja, les gotes no van caure. De fet, el sol va acabar brillant amb la seva resplendor habitual. Per sort, l’acte inaugural va tenir lloc a l’auditori del Camp de Mart, on una gran carpa cobria els assistents dels rajos del sol. Representants del Departament d’Educació i de les entitats col·laboradores van donar la benvinguda a l’alumnat. També hi era present l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, i el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García.

El moment dels parlaments sempre és el més avorrit per a la canalla. Val a dir, però, que es van mostrar molt implicats a l’hora d’aplaudir. L’entusiasme i les ganes dels escolars era latent en el recinte. Inevitablement, això es traduïa en estones de xivarri i de cert descontrol, que eren tallats pels més de 150 docents que van assistir a la cita. O, almenys, ho intentaven.

Alumnes del curs d’Arts Escèniques de l’Institut Pons d’Icart, vestits amb togues i stoles —vestimenta típica dels habitants de Tàrraco— van donar el tret de sortida a la jornada amb un toc de tuba romana. Després de l’última nota, va començar el rebombori amb els escolars escampant-se per tots els racons i camins del Camp de Mart.

En total, 130 jocs romans, tallers i activitats estaven repartits per tot aquest parc a l’aire lliure. Una de les claus per poder oferir aquesta gran varietat va ser la participació de 300 estudiants de diversos instituts del Tarragonès i de la Universitat Rovira i Virgili, així com del personal del Campus Educatiu de Tarragona, els quals van exercir com a monitors voluntaris.

És el cas de Júlia Borràs, qui ja va ajudar en altres edicions anteriors. Enguany, en la seva paradeta, ensenyava a la canalla a tocar diferents instruments de l’època romana, la majoria d’ells de percussió: «Hi ha maraques, panderos, tambors, campanes i una caixa xinesa». «Diem als nens que toquin un ritme en concret i que es coordinin en grup», assenyalava Júlia, qui remarcava la funció «didàctica» de la Jornada d’Aprenentatge Actiu per «donar a conèixer la història romana i la seva música».

Passaport dels Jocs Romans

Els alumnes que passejaven pel Camp de Mart portaven penjat al coll el seu «Passaport dels Jocs Romans» del Senatus Populusque Romanus —una frase llatina que significa el Senat i el Poble Romà—. Es tractava d’un petit cartró on podien enganxar gomets de colors per cada joc en el que participaven. Per tenir un obsequi al final del dia, havien de completar, com a mínim, una activitat de cada categoria: d’imitació, motrius, d’habilitat manual, sensorials i artístics, intel·lectuals o d’atzar, entre altres. Això creava certa competitivitat entre l’alumnat per veure qui n’aconseguia més.

Aquesta rivalitat també es podia respirar en alguns dels jocs, com el de matar, també conegut com el cementiri. Fins i tot, algun dels infants patien petites ferides per caure a terra. I és que la majoria vivia la jornada amb intensitat. 

També es podia observar en el joc d’estirar la corda, on els alumnes que feien de públic animaven el seu participant favorit. A banda, hi havia espai per a les representacions, amb el conte del Pont del Diable i el de la Medusa o el mite de la Minerva. 

La canalla també es podia endinsar en l’època de Tàrraco vestint-se amb les peces de roba típiques romanes o creant nines de roba, corones de llorer i joieria. Hi havia molts jocs que eren coneguts pels alumnes com el tres en ratlla o les bitlles, i també d’altres que no ho són tant com les tabes d’August o el joc del Delta (Ludus Deltae).

Els escolars també van poder gaudir d’una recreació d’un dels espectacles més grans de l’Antiga Roma: les lluites entre gladiadors. El grup de reconstrucció històrica de Cantàbria Collegium Gladiatorium Hispaniensis va donar a conèixer com es van originar aquestes pugnes, així com les armes que s’utilitzaven. 

Els alumnes, però, esperaven engrescats a l’inici de les batalles, que eren el plat fort. Tal com passava a l’Amfiteatre, el públic cridava eufòricament quan un dels gladiadors era derrotat.

Et pot interessar: