Cultura
Un estudi de la UOC analitza els festivals de Tarragona: «Hi ha zones de la ciutat que s’exclouen dels actes»
Francesc González, expert en turisme, ha analitzat més de cinquanta certàmens a la ciutat l’última dècada
Imatge d'arxiu de la Baixada de l'Àliga.
La programació cultural a Tarragona és intensa durant tot l’any amb tota mena de festivals. Un estudi ha analitzat 55 certàmens de la ciutat en l’última dècada des d’un pla urbà i social. «Visc a Tarragona i soc geògraf. Vaig veure que s’havia analitzat molt poc l’impacte geogràfic i l’ús de l’espai dels festivals a la ciutat», explica Francesc González, autor de l’estudi i professor de la Universitat Oberta de Catalunya.
Durant l’estudi, el professor va buidar les programacions dels festivals acte per acte per a «tenir una imatge fidedigna» de l’activitat a la ciutat. «També vam fer entrevistes a més d’una vintena d’organitzadors dels certàmens per a entendre els motius darrere les eleccions dels espais», diu l’expert. A partir d’aquí, es van poder extreure conclusions.
«Ràpidament, ens vam adonar que apareixia un desequilibri urbà, ja que la majoria de festivals organitzaven actes al centre de la ciutat», indica González. La Part Alta i el Serrallo acullen gran part dels esdeveniments, com es mostra al mapa elaborat a partir de l’estudi. Els barris de Ponent, així com Sant Pere i Sant Pau i les urbanitzacions de Llevant són les zones que menys acullen actes.
Mapa gràfic de la ubicació dels festivals analitzats a l’estudi a Tarragona, elaborat per González.
Desigualtat territorial
Segons l’expert, aquesta situació pot generar dues lectures diferents. «D’una banda, al centre hi pot haver gent cansada de tenir als seus carrers esdeveniments recurrents», exposa. «De l’altra, aquesta desigualtat provoca que zones de Tarragona queden excloses», afirma González. Aquests barris «perden oportunitats» de desenvolupar «polítiques urbanes o d’equipaments».
Mitjançant l’estudi, González va extreure dos paràmetres clau pels programadors a l’hora d’escollir els espais. En molts casos té un objectiu i caràcter intern. «Els espais històrics i patrimonials ajuden a legitimar tradicions. Són essencials per a certs esdeveniments», afirma González. En altres casos, l’objectiu darrere la proposta de l’espai és extern. «Es busca promocionar el turisme, generar un reclam de visitants a la ciutat», diu l’expert.
Dividir segons el discurs
Partint d’aquests criteris, segons González es poden diferenciar clarament quatre tipus de festivals a Tarragona. El primer serien les festes majors i tradicionals. «Tenen un model de narrativa històrica de la ciutat. El seu discurs es reforça als espais, que són llocs de poder. Donen la idea de continuïtat de la tradició i no volen fer canvis de localització. Es dispersen poc», explica el professor.
El segon tipus serien aquells festivals com Tarraco Viva. «Tenen un discurs d’exhibició. Reflecteixen les històries clàssiques però les renegocien. També hi ha una idea de projecció de ciutat, tot i que l’objectiu no és turístic», sentencia González. El festival romà és un «win-win». «Tarragona ofereix els espais al certamen i aquest aporta una determinada mirada a la ciutat, unint l’educació i la cultura», diu l’autor de l’estudi. «En connectar amb els escenaris reals que es pretenen explicar i narrar al festival, es dota de simbolisme el contingut del mateix i es reforça la seva visió històrica», afegeix.
Contra el discurs dominant
El tercer tipus el conformen els festivals més alternatius, com l’Eclèctic Festival, el Teta Fest o el desaparegut MiniPop. «Aquests certàmens no estan interessats en el turisme, sinó en la ciutadania. Volen donar una imatge diversa i social de la ciutat», exposa González. «Són festivals que discuteixen el discurs dominant. Per això, escullen espais diferents per a fer els seus esdeveniments», afegeix.
El quart i últim tipus de festival a la ciutat també defensa un pensament alternatiu, tot i que ho fa de la mà d’una transformació de la imatge urbana. Seria el cas del festival SCAN, el REC o el Dixieland. «Volen canviar el sentit d’identitat local a partir de nous referents, més moderns. Vincular la ciutat amb altres arts, més enllà de la cultura clàssica», rebla González.
De cara al futur, l’autor de l’estudi no descarta que els festivals puguin canviar d’ubicacions. «Hi ha certàmens que van canviant d’espais, com el REC. La varietat permet difondre més espais de la ciutat», diu González. Tot i això, també apunta que «un cop esculls un espai, ja tens també un determinat públic».