Diari Més
Evelio Blain

President de la secció de metges amb formació extracomunitària del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Entrevista

Evelio Blain: «Hi ha hospitals a Tarragona on tots els especialistes treballen sense el títol homologat per ser extracomunitaris»

Blain és el president de la secció de metges amb formació extracomunitària del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, la primera entitat del sector en constituir un departament d’aquest tipus

Evelio Blain és especialista en digestió, es va formar a Veneçuela i treballa a TarragonaGerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Col·legi de Metges de Tarragona alerta del retard administratiu a l’hora d’homologar les especialitats a metges amb formació extracomunitària. Per què es produeix aquesta situació?

«Influeixen diferents factors. El primer és que la burocràcia és molt lenta. Per obtenir l’homologació com a metge, ja trigues dos anys. Per a l’especialitat, has de fer un examen. 

Una prova que en els últims dotze anys només s’ha fet quatre cops. L’han sol·licitat més de 6.000 especialistes i només l’han pogut fer 500».

I mentre no s’homologuen, què succeeix?

«Que hi ha molts hospitals a Tarragona on tots els especialistes són de formació extracomunitària. I treballen sense tenir encara el títol homologat».

El Col·legi parla de crisi demogràfica de professionals.

«Ens necessiten. Molts graduats i especialistes joves no volen anar a hospitals comarcals. Es volen quedar a les ciutats, on es van formar. I qui va a aquests centres? Els extracomunitaris».

Va ser el seu cas?

«Sí, jo soc gastroenteròleg. Vaig formar-me a Veneçuela. 15 anys d’estudis. Vaig guanyar un concurs i vaig ser cap de servei molts anys. Quan va entrar Chávez va empitjorar molt el sistema. 

Als meus 58 anys vaig haver de marxar del país i vaig arribar a Catalunya. A immigració, vaig tenir molts problemes perquè em donessin els permisos. 

Només volia treballar. L’Hospital de Móra d’Ebre els va enviar una carta demanant que regularitzessin la meva situació, perquè feia 9 anys que no tenien un especialista de la meva branca al centre. Així vaig poder començar a treballar».

Va treballar sense tenir el títol d’especialització homologat?

«Sí, perquè la demanda és molt superior a l’oferta. Amb demostrar que has iniciat els tràmits burocràtics ja et criden. No tenen especialistes! Els metges extracomunitaris sostenim la sanitat pública a Tarragona i Catalunya. Som el 60% dels metges a les zones rurals».

Les condicions laborals són les mateixes?

«A escala de sou i d’horari sí. Però a nivell contractual no. Tenim contractes temporals, sense tenir dret a ascensos, ni a concursos. Et poden fer fora en qualsevol moment. I això és el que em va passar a mi».

Què va passar?

«Després de sis anys treballant a l’hospital, em van fer fora d’un dia per l’altre. Quan van trobar algú a qui va interessar la meva plaça se la van donar. Com que no estava homologat, estava en una escletxa jurídica. Sense drets».

Aquestes situacions són recurrents?

«Tristament sí. Hi ha molts especialistes que s’han format fora que ja no ho intenten i es queden treballant com a metge de família. Renuncien a treballar de la seva especialitat perquè saben què els pot passar. 

O tenen por de denunciar-ho. Arriba a Catalunya gent molt capaç en la seva branca i els ciutadans en podrien disposar. Però la burocràcia i l’Administració no els ho permet».

Com es pot canviar aquest funcionament?

«D’una banda, aplicant la llei. La UE ja demana que els sanitaris no acabem en una voràgine d’estudis, que s’integrin d’una vegada al sistema, amb un màxim de dos mesos. Però no es fa cas. El Govern hauria de crear un sistema exprés. Una altra solució seria fer l’homologació a Catalunya. Però aquestes mesures no interessen».

Mateixes oportunitats

A qui no interessen?

«En moltes altes cúpules, els nostres propis col·legues ens consideren il·legals. El col·legi de Tarragona és el primer a tota Espanya en posar el crit al cel sobre aquesta qüestió. Formem el 25% dels col·legiats. 

Hi ha més de 100.000 metges extracomunitaris al país. És un problema del qual no es parla. No demanem cap privilegi, sinó tenir les mateixes oportunitats que els nostres companys. 

Perquè a nivell professional, no hi ha cap diferència en si has estudiat aquí o has estudiat fora. Al cap i a la fi, la pitjor medicina és la que no s’ofereix».

70% del MIR es planteja marxar

Set de cada deu metges interns residents (MIR) que s’estan formant en unitats docents catalanes s’han plantejat marxar a l’estranger un cop obtinguin el títol d’especialista i menys de la meitat (39%) no es veu treballant al sistema sanitari públic d’aquí a deu anys. Així ho mostra una enquesta del sindicat Metges de Catalunya.

Et pot interessar: 

tracking