Menys de la meitat de la població està d’acord que tanquin les centrals nuclears espanyoles

En el camí de la descarbonització i la transició energètica, menys de la meitat (48,3%) de la població manifesta estar d’acord amb el pla de tancament de les centrals nuclears espanyoles aprovat pel Govern central. 

El projecte de recerca SPECTRUM, liderat per la Universitat Rovira i Virgili ha enquestat més de 7.000 persones en els últims mesos i ha revelat tendències significatives en la percepció social de les mesures adoptades de transició ecològica, que posen sobre la taula marcades diferències d’opinió en funció de la comunitat autònoma de residència.

Segons els responsables d’SPECTRUM, un 28,4% de les persones enquestades van manifestar que estaven molt d’acord amb el tancament gradual de les centrals nuclears a l’Estat espanyol, programat per al període 2027-35, i un 19,9%, bastant d’acord. No obstant això, davant d’aquest 48,3% d’opinions favorables al tancament, hi ha un important sector de població que està ni d’acord ni en desacord (14,3%), bastant en desacord (14,7%) i molt en desacord (16,5%) amb el tancament previst al VII Pla general de residus radioactius de l’Empresa Nacional de Residus SA (ENRESA). Les cinc centrals nuclears espanyoles en actiu generen aproximadament un 20% de l’energia que es consumeix.

La percepció sobre la clausura de les instal·lacions varia, a més, en funció del lloc de residència. En comunitats com el País Basc, Ceuta i Melilla, que no tenen reactors en funcionament al seu territori, un 63,5% i un 61,5% respectivament de les persones enquestades es van mostrar molt d’acord o bastant d’acord amb el tancament de les centrals; en canvi, en comunitats que tenen activitat nuclear, el suport convençut al tancament segueix sent majoritari però més moderat: per exemple, Catalunya (53,3%), País Valencià (50,9%) i en altres zones, de manera significativa, no arriba al 50%. Aquest són els casos d’Extremadura (35,9%), Castella la Manxa (35,2%) o La Rioja (32,5%), comunitat molt propera a la central clausurada de Garoña (Burgos).

«La percepció social sobre la transició ecològica i energètica és diferent en funció de la comunitat autònoma en què resideixen. Aquestes especificitats s’han de tenir en compte a l’hora d’implementar plans d’adaptació climàtica i energètica, especialment per aconseguir-ne més efectivitat», explica Maria Llop, catedràtica de Fonaments d’Anàlisi Econòmica de la URV i investigadora líder del projecte SPECTRUM.

Acceptació de les instal·lacions d’energies renovables

Un altra dada rellevant recollida per les enquestes és el grau d’acceptació d’instal·lacions d’energies renovables com ara parcs eòlics i solars. Els resultats indiquen que l’acceptació és majoritària, malgrat que amb diferències regionals significatives. Les Illes Canàries, Múrcia, Ceuta i Melilla es mostren socialment més obertes a acollir nous parcs eòlics a la proximitat, mentre que els enquestats de Galícia (43,2%) i Cantàbria (53%) són els menys disposats a acceptar parcs eòlics a prop dels domicilis.

Pel que fa als parcs solars, han rebut una acceptació mitjana més gran que els parcs d’aerogeneradors, amb una mitjana d’acceptació del 78% a La Rioja i un 76,6% a Canàries. D’altra banda, Cantàbria i Castella i Lleó són les comunitats menys propenses a noves instal·lacions solars, amb un 64% i un 67,6% d’acceptació, respectivament.

La majoria de persones enquestades també es mostren disposades a pagar un preu més alt per l’energia, sempre que provingui de fonts renovables. Tot i que també s’han registrat diferències entre la mitjana d’acceptació segons les regions. Un 65,4% dels enquestats a La Rioja estarien disposats a assumir un increment en el preu, mentre que a Castella la Manxa només el 51,4% de les persones que han respost acceptarien aquest augment.

L’estudi també revela que només el 56,3% dels enquestats considera que la transició ecològica no posa en perill el mode de vida actual. Aquesta percepció varia significativament segons la ideologia política dels enquestats. Un 69,4% de les persones que es defineixen d’esquerres o centre-esquerra consideren que la forma de vida actual no corre perill, mentre que entre les persones de centre-dreta o dretes aquesta percepció se situa en el 46,9%.

Desconeixement sobre l’ús de l’hidrogen verd

A més, la investigació mostra que un 65% de les persones que han participat en l’enquesta admeten que saben poc o res sobre l’ús de l’hidrogen verd com a font d’energia, malgrat ser una aposta destacada en el full de ruta de la descarbonització. Navarra és la zona amb més desconeixement sobre l’hidrogen verd, amb un 73%. Però fins i tot a Euskadi, comunitat en què Petronor ha iniciat fa poc la producció d’hidrogen verd, el nivell de desconeixement que admeten els enquestats supera la mitjana i se situa en un 66%.

El projecte SPECTRUM continuarà en fases posteriors, amb els objectius d’identificar els factors socioeconòmics que afecten la percepció ecològica ciutadana, de difondre i comunicar els resultats i de proporcionar solucions concretes que estimulin l’empoderament i la participació ciutadana en la presa de decisions i en les accions de millora climàtica.

Et pot interessar