Música
El paisatge sonor d’Orella d’ós
El grup liderat per Roc Badia i Gerard Casulleras presenta el seu primer treball d’estudi, ‘Interludis’, després d’un primer àlbum en directe (‘Rescat emocional’).
Orella d’ós fusionen el pop-rock amb el rock progressiu i l’indie.
L’orella d’ós és una planta que floreix en pocs paratges de Catalunya. Un és el massís de Sant Llorenç del Munt. Allà, a partir del mes de maig, se’n poden veure les flors, d’un color lila esclatant. L’orella d’ós és considerada un fòssil vivent, perquè en l’era Terciària, fa més de vint milions d’anys, ja creixia als Pirineus.
Orella d’ós és també el nom del grup fundat per dos músics molt vinculats a aquella zona i que han vist créixer la flor des de petits: són els matadeperencs Roc Badia i Gerard Casulleras. Tots dos van fundar la banda el 2022 i poc després van reclutar Oriol Ventura, Néstor Pérez i Èric Elias. A finals d’aquell mateix any, Orella d’ós ja va presentar el seu primer directe i, l’abril del 2023, va publicar el seu primer àlbum, Rescat Emocional (Temps record), que recollia aquell directe.
Ara, Orella d’ós torna amb un segon treball, Interludis (Temps record), en què les flors segueixen marcant el camí: «El meu pare Miquel, que és fotògraf, va estar treballant en un llibre de fotografies de flors de Sant Llorenç, titulat Interludis, i ens va demanar de fer una cançó per a cadascuna», explica el Roc.
El resultat són dotze cançons on no apareix cap flor, però que transiten per la introspecció a través de tempos molt diferents, com en un paisatge sonor.
«És un disc fosc, amb moments lluminosos», resumeix el Roc. El compositor, cantant i guitarrista afirma també que «és difícil separar la llum de la foscor, perquè són dues coses que van juntes». De la mateixa manera, «amb la nostra música passa una cosa similar: va amunt i avall, i encara més avall, i després torna a pujar, amb un anhel d’esperança, però recordant que tornaran a venir temps dolents». Al capdavall, afirma, «també volia transmetre la idea que ens hem de permetre estar malament».
D’entre totes les cançons, el de Matadepera assegura que la que millor representa el disc és Amor líquid (Les coses que estimo es tornen gel; quan les toco amb les mans; Noto com s’esquerden i es fan mal; Quan respiro al seu voltant). «És el naixement de tot, sorgit d’un trencament personal».
A Interludis també hi apareix una veu femenina, la de Martina Moran, que canta a Cor de pedra, una cançó que el Roc va escriure pensant que fos ella qui l’interpretés. La Marina també posa veus a altres temes, com Ocell de Plata o Amor líquid.
En aquest treball, Orella d’ós ha comptat amb l’enginyer de so Andre Zanetti, guanyador d’un Grammy llatí, que s’ha fet càrrec de la producció. «La vam fer gravant demos que ja s’acostaven molt al que acabaria sent el directe», assegura Badia, que també admet que «el directe és el que ens agrada més, el que ens mou, poder compartir tot això al moment és el millor de tot».