Àngel Òdena: «Fem òpera en un espai que és únic a Europa, no som conscients del que tenim»

Aquesta és la tercera òpera que portes a Tarragona, després de l’estrena de Rigoletto el 2021 i de Tosca l’any passat. És una història de tossuderia per portar òpera a la ciutat.

«Sí. El primer any, la responsabilitat va ser de l’Ajuntament, encara que jo els vaig ajudar perquè no hi ha gaires persones que sàpiguen com funciona aquest món. L’any passat ho vam fer tot des de l’àmbit privat, i també amb institucions que hi van voler apostar, com és el cas de la Diputació de Tarragona, perquè el projecte quadra amb la idea d’àrea metropolitana, ja que també contempla altres coses, com un curs que farem a Vila-seca amb un concurs final a La Canonja».

Al Camp de Tarragona hi ha públic d’òpera?

«Jo penso que sí. El que jo vull és que la gent s’adoni de dues coses importants. La primera és que sí que hi ha públic per a aquest tipus d’espectacles. I la segona és que tenim una ciutat, Tarragona, i també unes comarques, en les quals el patrimoni històric i artístic són molt importants. I això també ens pot portar un públic interessat en el turisme cultural. La gent no és conscient del que tenim: fer òpera sota la muralla romana és extraordinari. El Camp de Mart és un espai únic a tot Europa i sovint, aquí, per la mediocritat que hem tingut durant anys, no ens hem adonat del valor que té».

Amb quines premisses heu treballat aquesta proposta?

«Per a mi és molt important incorporar professionals del territori. I, després, oferir entrades a uns preus que no siguin desorbitats. Les entrades de La Traviata van dels 65 als 40 euros, quan al Liceu et poden costar 300 euros. I portarem artistes del nivell del Liceu».

Per què has triat La Traviata?

«Perquè quan ofereixes una única òpera a l’any, has de triar títols que siguin molt atractius. La Traviata és d’un nivell altíssim, Verdi era boníssim i amb aquesta òpera s’hi va lluir. A més, posa la dona al centre de la història, ens parla d’una prostituta que s’enamora i de tots els entrebancs que es va trobant. Per captivar nou públic, que és el que volem, no podem oferir una òpera qualsevol».

Parla’m de l’equip artístic de La Traviata tarragonina.

«La meva idea és agafar sempre els cossos estables, cor i orquestra, del territori. L’any passat vam crear el Cor d’Òpera de Tarragona, amb gent de les nostres comarques, i amb un director boníssim, el Miquel Massana, que és de la Selva del Camp. En la part tècnica l’ajuda la reusenca Anna Ollet. Després, comptem amb l’Orquestra Camerata XXI Ciutat de Reus, formada en un 90% per persones que són d’aquí, o molt vinculades a les nostres comarques».

També portes artistes de primera línia.

«Sí, sempre intento tenir intèrprets de primer nivell, com el tenor Celso Albelo, que ha cantat a Londres, a Milà o a Nova York, o la jove soprano Sofia Esparza. El director és l’extraordinari Oliver Diaz i, amb ells, hi haurà joves talents tarragonins, com Mireia Tarragó, Àngel Arévalo o Emili Gispert. També tornarem a tenir Emilio López com a director d’escena. L’any passat, a la TAP, va fer una posada en escena increïble, i enguany encara serà més xula. Penso que el resultat de tot plegat serà d’un nivell altíssim».

Tens un gran interès a generar indústria cultural local.

«És el més important. Si fóssim com a la resta d’Europa, Reus i Tarragona tindrien les seves orquestres, cors i cossos de dansa propis. Així és com funciona a França, Àustria o Alemanya… I si jo hi puc posar el meu gra de sorra, ho faré. Després, també penso que al Camp de Tarragona ens mereixeríem tenir un Conservatori superior. A Catalunya només n’hi ha dos, a Barcelona, i un és privat. Al País Valencià en tenen a València, a Castelló i a Alacant. A Andalusia, en tenen cinc. Són aquest tipus de coses les que penso que cal fer».

Quina relació hi tens, amb La Traviata?

«Va ser una de les primeres òperes que vaig fer. Amb 26 anys vaig debutar al Teatro de la Zarzuela de Madrid, fent el rol de pare. Va ser la primera vegada que vaig cantar a Madrid, i per això la meva relació amb aquesta peça és d’amor. A banda que, personalment, l’adoro».