Ángel Juárez: «Cal que ens rearmem socialment i expliquem als joves què és tenir consciència»

Els Premis Ones arriben demà a la 30a edició. S’ho havia imaginat mai que arribarien tan lluny?

Sincerament, no. Mai hauríem pogut pensar que els premis agafarien una dimensió nacional i internacional. En aquell moment, crèiem que eren una bona eina per a seguir fent sensibilització del que a nosaltres sempre ens ha preocupat, que és el medi ambient. Fa 30 anys, érem quatre arreplegats els que ens agradava l’ecologia i avui en dia està de moda ser-ho, en canvi.

Quines han estat les claus que els han permès mantenir-se durant tres dècades?

Per mi, en són dues. D’una banda, hem sabut mantenir la nostra independència. Són uns premis de veritat, que no han estat manipulats ni comprats. Aquest és el seu valor més gran. I molt relacionat amb això, el segon punt que ens ha permès créixer, arribar a més gent i consolidar-nos ha estat la diversificació. Els premis no només els entrega Mare Terra, sinó que comptem amb guardons que venen de part de Radio 3, l’agència EFE, la RIET (Red de Escritores por la Tierra), UICN (la Unión Internacional por la Conservación de la Naturaleza), el Port de Tarragona, Sirusa, etc. Cadascú d’ells proposa diversos candidats per al seu premi i després s’acaba de decidir qui és el guanyador de cada reconeixement.

Això els ha permès obrir l’espectre i, de fet, el que abans eren uns premis mediambientals ara també són socials i culturals.

La societat està canviant i els premis s’estan adaptant a ella. Abans, l’ecologista només era ecologista. No el trobaves en un barri demanant millores per la sanitat. Ara, una persona solidària necessàriament ha de ser ecologista, perquè lluita per la vida. I la vida és transversal. Ho engloba tot. Lluitar pel medi ambient és lluitar per la vida.

S’han trobat traves al llarg de la seva trajectòria?

Sí, és clar, moltes! Som conscients que som incòmodes, però ho hem de ser, aquesta és la nostra funció. L’any passat, l’anterior equip de govern municipal de Tarragona va tallar la col·laboració que l’Ajuntament tenia amb l’Escola de Natura de Mare Terra Fundació Mediterrània i els Premis Ones. El resultat? S’ha hagut de sacrificar part de l’equip de Mediterrània. Ho hem passat molt malament. Per sort, tenim bons amics que ens han ajudat a tirar endavant. Hem pogut organitzar aquesta 30a edició dels Premis, que un any més fa setmanes que té les entrades exhaurides. I ho hem fet amb un equip que creu en el projecte.

Ha pensat en algun moment en deixar-ho córrer?

M’agrada quan, pel carrer, hi ha gent que m’atura i m’anima a no anar-me’n. Això és el que em fa continuar. He tingut un llarg període de reflexió. Molts dels que em coneixen em deien que ho deixés perquè em passaria factura a la meva salut. Però he decidit que moriré així, lluitant. Baixaré el ritme, per què físicament ja no puc fer el mateix que abans, però, parar? Mai, és el meu projecte de vida. A tots els qui em diuen que pari, els convido que se sumin a mi, hem de continuar reivindicant.

Sembla, però, que vivim en una societat on l’apatia i el conformisme imperen.

Els que som d’una generació que ja ens estem gairebé acomiadant teníem un objectiu comú. Veníem d’una dictadura i tots lluitàvem per democratitzar aquest país. Avui en dia, no hi ha objectius, perquè no hi ha consciència. La consciència és el que fa a un individu que pugui decidir dedicar part del seu temps a lluitar pels altres. Com que no hi ha consciència, no es lluita i tenim una societat molt passiva. Cal que socialment ens rearmem. Aquesta és una visió que molts dels premiats dels Premis Ones d’aquesta i altres edicions han compartit amb mi. Tots coincidim en el fet que cal començar de zero i explicar als joves què és tenir consciència.

Mencionava ara a molts dels premiats dels Premis Ones, malgrat els seus orígens i àmbits diferenciats, què creu que tenen en comú tots ells?

Des dels que fan preservació de la natura, les aus, el mar, passant pels que reivindiquen els drets humans, les minories culturals, fins als que denuncien la corrupció, tots volen un món millor. Els Premis Ones no entenen d’egos. Són per a persones autèntiques, que s’ho treballen per compromís i no perquè tinguin com a objectiu guanyar reconeixements. Reconeixem a la gent honesta que està treballant per a fer un món millor.

Han preparat alguna sorpresa especial per a celebrar el 30è aniversari?

Editem dos llibres, un que és un recopilatori amb imatges i informació sobre aquests 30 anys de Premis Ones. I l’altre, es titula Aún sigo volando, i és una ampliació del meu últim poemari amb textos inèdits. I, com sempre, a la gala ens esperaran moltes sorpreses. Demà viurem una gran vetllada i estic segur que serà una injecció d’energia positiva. Qui vulgui veure gent positiva, que creu en la vida, l’esperança i la il·lusió i no ha pogut fer-se amb una entrada, que demà no se la perdi a TAC 12.